El filòleg i professor figuerenc Eusebi Ayensa, exresponsable de l'Institut Cervantes a Atenes i Frankfurt, portarà a declarar davant dels jutjats la cúpula d'aquest organisme públic per un suposat delicte d'acusació i denúncia falsa. El cas és conseqüència dun altre litigi que es remunta al 2009. Aleshores, l'actual direcció del Cervantes va acusar Ayensa i l'administrador de la seu de la capital grega, Adrián Bautista, de falsedat documental i prevaricació. Sostenien que havien modificat un contracte de lloguer de l'edifici de l'Institut sense donar-ne coneixement previ els seus superiors. Van demanar contra ells 5 anys de presó, 8 d'inhabilitació i 30.000 euros de multa. El Tribunal Suprem, però, va absoldre Ayensa i Bautista i va acabar arxivant la causa. Ara, l'empordanès ha decidit acudir als tribunals per denunciar el 'muntatge sectari' que els actuals dirigents del Cervantes van orquestrar contra ell.

Els fets origen del conflicte legal es remunten al 2009, quan els aleshores director i administrador de l'Institut Cervantes a Atenes, Eusebi Ayensa i Adrián Bautista, van modificar parcialment el contracte de lloguer de la nova seu de la capital grega, firmat un any enrere.Amb l'assessorament de l'advocat de l'organisme a la capital grega i prèvia consulta als superiors de Madrid, Ayensa i Bautista van procedir a un canvi de naturalesa comptable per tal que les mensualitats que s'havien estat pagant abans de l'inici de les classes es consideressin com a forma de pagament d'unes obres de reforma que van sorgir a l'edifici.

L'operació va aconseguir que els 490.000 euros de lloguer que el Cervantes ja havia satisfet passessin a constar com a factura d'obres de l'immoble. Malgrat que el propi advocat de l'Estat va reconèixer que el canvi al contracte d'arrendament no va suposar cap perjudici econòmic per a l'Institut, l'actual direcció de l'organisme va denunciar per la via penal Ayensa i Bautista l'any 2013. Els acusaven d'un delicte de falsedat documental i prevaricació adduint que la modificació contractual havia estat ocultada.El cas primer va anar a parar a l'Audiència Nacional, que al maig del 2014 va arxivar la causa. Després, la cúpula directiva del Cervantes va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, que al març de l'any passat va absoldre Ayensa i Bautista dels delictes que se'ls imputava. Havien demanat contra ells 5 anys de presó, 8 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.Poc després de la presentació de la primera denúncia, Ayensa va ser destituït fulminantment com a director de l'Institut Cervantes de Frankfurt, on va ser enviat procedent d'Atenes.

Resposta d'Ayensa i Bautista

Ayensa i Bautista no s'han quedat de braços plegats i han presentat una querella criminal contra l'actual secretari general de l'Institut Cervantes, Rafael Rodríguez-Ponga, i el director del Gabinet Tècnic de Secretaria General, Miguel Spottorno, per acusació i denúncia falsa. Previsiblement, aquest dijous tots dos declararan al jutjat número 40 de Madrid.Els que van ser màxim responsable i administrador de l'organisme a Atenes, Eusebi Ayensa i Adrián Bautista, denuncien que l'actual direcció del Cervantes -que va arribar a la cúpula amb el canvi de govern del PP- van cometre 'nombroses irregularitats' durant el procés. Entre d'altres, asseguren que es van negar a escoltar alguns testimonis que avalaven la 'pulcritud' de la seva gestió i que van fonamentar un informe tècnic sobre el cas de la modificació contractual del lloguer de la seu grega amb declaracions falses."Víctima d'un muntatge sectari"Ayensa diu sentir-se 'víctima' d'un 'muntatge sectari' i d'una campanya de 'difamació' en contra seva i del seu administrador.

'Van difondre a tota la xarxa dels Institut Cervantes arreu del món i a diversos mitjans de comunicació espanyols i grecs de gran repercussió que havíem comès delictes gravíssims, a més d'insinuar que havíem malversat diners públics', assegura.I afegeix: 'va ser un autèntic linxament personal, professional i polític que, a part de fer-nos perdre els nostres llocs de treball, ens ha fet un enorme mal econòmic, personal i psicològic que fins i tot ha requerit assistència mèdica'.El filòleg i hel·lenista, que ara treballa com a professor a l'Empordà, es mostra convençut que tot plegat obeeix a un 'desig de venjança personal i política'. 'Sembla clar que es pretenia qüestionar l'anterior gestió duta a terme pel govern del PSOE', argumenta.