És indiscutible que les polítiques culturals hi són per impulsar propostes que es considerin oportunes per a la ciutat, i que a vegades es corren riscos quan es volen dur a terme certs canvis. I alhora és indiscutible que carregar-se propostes que tenen solvència i que donen caràcter a la ciutat és poc justificable. Sens dubte parlem de la MAC, la Mostra d'Art Contemporani que ha deixat Figueres definitivament òrfena de programació d'arts visuals (a excepció de la iniciativa privada de la Galeria Lola Ventós) i que va llançar-se com a nova proposta de la regidoria de Cultura de Figueres per tal de suplir l'Ingràvid. El concurs ha quedat desert, no es va presentar cap proposta. I és que les bases eren francament ?inabastables. Donar un mes per presentar un projecte amb tots els requisits tècnics que sol·licitaven era temporalment impossible. Les limitacions per escollir artistes eren totes: localisme, endogàmia i poca visió global del que és la realitat creativa de la zona i del país. La proposta es basava a dur a terme una programació a l'espai públic sense tenir en compte problemàtiques i aspectes tan bàsics com logístiques, vigilàncies, etc. Malgrat la intenció i reivindicació de ser una proposta dirigida a professionals, no està pensada ni sota paràmetres professionals ni ha seduït els professionals del sector ateses les carències esmentades. Un drama, vaja, que lluny de suplir el projecte professional, consolidat i respectat pel sector de les arts visuals i de la cultura en general, i amb creixement any rere any, ha matat d'un tret dos ocells.

Ens assalta la pregunta: on aniran a parar els 20.000 € que no rebrà I'Ingràvid i que no serviran a la MAC? Aquesta se suma a d'altres relacionades amb les polítiques culturals d'una ciutat que té com a principal actiu l'artista visual Salvador Dalí, tan trencador i controvertit en el seu moment i que encara no ha estat aprofitat per la ciutat com potser es podria. Com és que a Figueres la cultura no gira entorn de l'art?

Cal doncs reflexionar sobre les polítiques culturals, sobre qui i com es fan i en quina mesura els professionals de la cultura participen, no per reivindicar el seu espai, la seva capelleta, sinó com a assessors o promotors de polítiques culturals públiques que tinguin en compte que el benefici últim ha de recaure sí o sí en el ciutadà i ciutadana, no en l'èxit i posteritat de qui realitza les polítiques de torn o els experiments de noves fórmules.

Estem davant d'una qüestió que afecta el conjunt de la ciutadania, que és qui al final traurà profit o dèficit del que es proposin els gestors de la matèria. Parlarem d'això en la última edició d'Ingràvid a Figueres, el 8 d'octubre a les 13 h al museu Empordà, museu, que per cert va desfer-se a corre-cuita de la seva directora sense que, gairebé dos anys després encara no s'hagi proposat cap alternativa ni per via directa ni per concurs públic.