Diversos textos culturals i religiosos produïts durant els segles XIII i XIV per la comunitat jueva de Castelló d'Empúries, a la British Library de Londres. Això és el que ha localitzat i investigat durant els darrers anys el Museu d'Història Medieval del municipi. Es tracta, segons el seu director Jordi Canet, de documents de gran importància escrits per membres d'aquest col·lectiu i són fruit d'anys de recerca sobre l'origen i el contingut. Ara, el Museu exposa algunes d'aquestes troballes a la secció del call jueu medieval de la vila.

En concret, s'ha localitzat un llibre manuscrit i de contingut religiós titulat Profetes amb masorah magna i parva, escrit en hebreu i arameu a Castelló l'any 5156 segons el calendari jueu (equivalent al 1396) per Ezra ben Jacob ben Aderet. Es tracta d'un text que parla sobre les vides dels profetes de l'Antic Testament, amb glosses i escrit al marge, elaborat de forma manuscrita.

La investigació feta pel Museu ha permès desxifrar el recorregut fet des que es va escriure al call jueu del municipi fins a la seva adquisició l'any 1753 pel govern britànic per 10.000 lliures amb l'objectiu d'incorporar-lo a la British Library i el British Museum en la seva creació oficial pel Parlament Britànic. El llibre manuscrit va ser primer adquirit a Constantinoble per John Covel (1638-1722), capellà de la Companyia Britànica de Llevant, fundada el 1581. Posteriorment, el col·leccionista anglès Edward Harley el va comprar per 300 lliures el 27 de febrer de 1723; i el 1753 la seva filla Margaret Cavendish el va vendre al govern britànic.

L'altre valuós document localitzat ha estat el poema Un Avahah del R. Isaac de Castelló també escrit en hebreu per un poeta, filòsof i cabalista jueu anomenat Isaac de Castelló d'Empúries, que va viure durant la primera meitat del segle XIII. El poema demostraria la importància i el vigor cultural del call jueu castelloní ja des del segle XIII, en temps del comte d'Empúries Ponç Hug III, que va establir un important privilegi de reconeixement de drets als jueus del seu territori. Es tracta d'un poema o piyyut, de contingut religiós i de caràcter místic, que va ser escrit en el context convuls de les lluites internes que es van produir a mitjans segle XIII pel lideratge de les comunitats jueves de Barcelona i Girona, en les quals s'enfrontaren la nesi'im (la classe dirigent) i membres de l'elit acadèmica i erudita jueva. El text literari ha reaparegut perquè va ser copiat posteriorment a la Hagadà de Barcelona, un important manuscrit del segle XIV que conté el text tradicional Hagadà que acompanya la Péssah o Pasqua jueva.

La British Library permet consultar aquests documents en línia a través del seu web juntament amb la major part del seu fons documental, que té digitalitzat. "És per a nosaltres una investigació i una troballa documental molt important i que he gestionat personalment durant els últims anys", insisteix Canet.

La troballa feta pel museu castelloní complementa la d'altres documents sobre el call jueu del municipi, com són un protocol notarial que hi ha a l'Arxiu de Girona i que compta amb les referències més antigues de la segona sinagoga jueva de Castelló i, alhora, una de les primeres referències documentals sobre l'antic castell del puig Mercadal del municipi, abans del seu enderrocament durant el primer terç del segle XIV per part de l'Infant Pere I, Compte d'Empúries.