El TSJC ha confirmat la pena de 19 anys de presó per a l'acusat d'assassinar la dona a ganivetades a Sant Pere Pescador, Musa Baldeh, el 17 de novembre del 2014. El tribunal desestima íntegrament el recurs de la defensa que aportava fins a set arguments contra el veredicte del jurat popular i la sentència de l'Audiència de Girona que, a principis d'abril, va condemnar Baldeh per un delicte d'assassinat amb una circumstància agreujant de parentiu i una atenuant de confessió. A més, també avala la prohibició a tenir la pàtria potestat dels tres fills menors d'edat que tenia amb la víctima i recorda que l'atac va ser al domicili familiar i davant la filla petita de la parella, que aleshores tenia només 1 any.

Segons la sentència, Baldeh va atacar la víctima a traïció, apunyalant-la al cap i el coll amb dues armes (un destraló de carnisser i un ganivet llarg de cuina) i sense que es pogués defensar.

A la sentència, l'Audiència li va prohibir tenir la pàtria potestat dels tres fills que tenia amb la víctima, així com viure als municipis on resideixin els germans de la dona. També li va imposar pagar una indemnització de 455.000 euros als tres infants i a un germà de la víctima.

La defensa posava en dubte que l'acusat hagués actuat a traïció i apuntava la hipòtesi d'una baralla prèvia. A més, sostenia que se li havia d'aplicar un eximent incomplet de legítima defensa, un atenuant d'arravatament i que es considerés com a molt qualificada d'atenuant de confessió que sí que li va apreciar l'Audiència perquè va ser ell mateix qui va trucar al 112.

Finalment, la defensa qüestionava que no pogués tenir la pàtria potestat dels nens i que hagués d'indemnitzar un dels germans de la dona.

El TSJC resol que es tracta d'un assassinat (i no un homicidi com pretenia la defensa) perquè «no hi ha cap dubte que l'acusat va triar intencionadament el moment, la forma, els instruments i el lloc del seu atac amb la intenció de procurar la indefensió de la víctima i assegurar la seva mort». La sentència recorda que al pis no hi ha signes de lluita i ressalta que les ferides de la víctima indiquen que anava «desarmada» quan va intentar, sense aconseguir-ho, repel·lir alguna de les ganivetades.

L'alt tribunal també avala la decisió de prohibir-li la pàtria potestat del fills i recorda que es tracta d'un crim per violència de gènere que genera un «especial retret social». Està d'acord amb la imposició de 19 anys de presó tenint en compte «la gravetat i la forma d'execució premeditada, amb la inquietant presència de la filla en comú al lloc dels fets mentre tenia lloc el degollament despietat i brutal de la seva mare».

La sentència del Tribunal Supeior de Justícia de Catalunya no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.