Segon mandat i gairebé un any i mig del segon pacte sociovergent. Quina valoració en fa?

El pacte amb el PSC es va gestar amb facilitat i ha transcorregut amb fluïdesa un any i mig basat en objectius i visió de ciutat comuna. Aquest pacte seguirà sempre que la visió de ciutat comuna es mantingui i no es busquin personalismes o estratègies electorals.

S'han hagut de fer concessions?

Concessions no n'hem hagut de fer ni una amb el PSC. Per sort ens hem entès en tot.

I amb Unió?

És clara la voluntat que té Unió, encapçalada per Manel Toro, que des del moment que se separa la federació em demana tenir grup propi i jo des del primer moment vaig dir que no ho veia perquè s'havia anat a les eleccions amb una única candidatura, seria impossible ara saber dels 4.000 i escaig vots quins volien Unió i quins Convergència. Ara bé, entenc que com a partit diferent vulgui tenir la seva visibilitat i això farà que hi hagi explicacions de vot diferenciades en els plens i, fins i tot, es pot plantejar la possibilitat que sigui segon portaveu per expressar les seves opinions de ciutat.

L'acord d'estabilitat amb Compromís d'Esquerres descarta una entrada al Govern?

No queda descartada ni hi ha quedat mai però tampoc veig d'una manera immediata la seva incorporació. Ell també veuen bé com està ara i anar negociant i parlant cada tema.

Un dels temes més polèmics ha estat la gestió del canvi de model d'Ecoserveis i la vaga, que per part de l'oposició era «evitable» i que s'han acceptat coses a priori

Vam arribar a una vaga que no era desitjada per ningú. El conveni acabava el desembre de l'any passat, al gener es va fer mesa de negociació i durant cinc mesos no es va poder passar de l'article primer perquè darrere el que era la negociació hi ha més preocupació sobre quin model de gestió s'assumirà i cap a on aniran els serveis que no pròpiament en els drets i deures dels treballadors. Aquest va ser l'escull principal que no va permetre avançar i això s'ha demostrat amb el que va passar el dia 24. Vam intentar que la mesa de negociació avancés i vam aconseguir desconvocar la primera vaga. El comitè veu que el problema no està en la recollida d'escombraries sinó en la incorporació dels treballadors a Fisersa. Volen informació i ens vam comprometre a reunir-nos cada quinze dies. Arriba el 15 de novembre i convoquem mesa per al 22 de novembre però al comitè no li va agradar, ells volien tancar l'acord a banda. No es va arribar abans a un acord perquè nosaltres no volíem diferencies salarials a Fisersa més enllà dels drets ja adquirits dels trebalaldors que venien d'Ecoserveis. Ara bé, els nous treballadors havien de cobrar com els de Fisersa i això era el que no volien. Volien representació sindical pròpia i conveni propi. Vam arribar a la vaga i la ciutat va patir molt perquè a més no es van complir els serveis mínims. La jornada maratoniana de la nit de Nadal va ser exitosa perquè les dues parts van cedir : un conveni franja per cinc anys. Salvat aquest escull ja va ser molt fàcil arribar a l'acord i es va tancar tot el conveni. El que no havíem pogut fer en un any, va ser possible en unes hores. No estic d'acord amb el que diuen alguns grups de l'oposició.

Amb el nou Govern van crear un model de gestió basat en direccions d'àrea. Una d'elles és la de Seguretat. En què s'està treballant?

És una àrea delegada al primer tinent d'alcalde, Pere Casellas, però puc dir que un dels objectius bàsics passa per lligar les dues Figueres: l'exclosa, de fills d'una generació nouvinguda tocada per la crisi, i la normalitzada. Aquesta àrea planifica com atendre l'emergència social. En habitatge, s'ha centrat en la compra d'habitatge social. També a dimensionar l'atenció a l'emergència (ajuts a pagaments de lloguers, consum?) i després planificar també la Guàrdia Urbana. El nostre compromís és l'atenció als barris, calen més agents perquè hem d'arribar al patrullatge a peu, que és el que es troba a faltar a Figueres. Es demana que hi hagi més presència física. És una àrea on hem d'intentar arribar al màxim d'acords. Aquí és on hem de fer més operació de cirurgia fina en l'acord de Govern. El programa de CiU atén emergència social però no volem només dedicar-nos només a això. La ciutat necessita reactivació econòmica com a eina d'integració i per això no els podem destinar només a l'emergència social. El que té una empresa i comerç i paga impostos necessita que li dediquem igual atenció perquè són els que generen ingressos i trobo injustos programes electorals que només centren l'atenció en l'emergència social. No acabo de veure bé la destinació de recursos sense cap contrapartida i aquí és on veig més diferències amb el partit socialista.

Diferències en les prioritats d'elaboració del pressupost?

Des de CiU tenim molt d'interès en la reactivació, en la protecció i foment del comerç, en el manteniment d'un espai públic que faci la ciutat atractiva i seguir essent referent cultural. En canvi, hi ha altres grups polítics que veig que miren de manera excessiva només una cara de la moneda. S'ha d'entendre que els diners també s'han de destinar a la generació de riquesa. Aquí tenim massa posats els ous al cistell del turisme i no hem de deixar de fer-ho però allò que permetrà a Figueres tornar als nivells dels 70 i 80 serà el consum. Això s'ha de fer protegint el comerç, però també una implantació de mitjanes i grans empreses i on veig la sortida és al Logis Empordà. Cal una indústria que creï valor afegit aquí, amb 100, 200, 300 treballadors.

Quines són les principals inversions que plantegen?

Tindrà com a pota principal els serveis urbans amb el nou contracte de la recollida d'escombraries, la implantació de nous parcs infantils, millora de carrers, asfaltatge a tots els barris, parcs i jardins i espai públic. També tenen molt de pes els Serveis Socials però sense descuidar altres sectors. Això pel que fa a despesa corrent però sobre inversions el pavelló s'emportarà pràcticament 1,5 milions d'euros, de manera que entre aquest 2017 i 2018 estigui acabant-se. El pla de barris del centre històric serà una altra de les inversions més destacades. També la millora d'asfaltatge i carrers. També hi haurà 500.000 euros més de pressupostos participatius. D'altra banda, estem acabant de negociar amb la Generalitat quina possibilitat de préstec d'inversions perquè fem una aposta grossa perquè volem que aquest 2017 sigui el de les inversions, que s'aniran desenvolupant també al 2018 de manera que puguem arribar a una fi de mandat amb el programa electoral complet. Figueres necessitava una forta embranzida per posar la ciutat al dia. Ara caldrà veure les contrapartides que ens demanen la resta de grups per poder arribar al màxim consens possible.

El barri de Sant Joan. Ara parlen de pacte de ciutat. Què comporta i què se n'ha fet dels enderrocs anunciats?

El que hi ha sobre la taula és un pla de dinamització de la zona oest que s'ha estat treballant aquest any i que comporta inversió social i educativa. Els enderrocs estan parats. En el moment que fem pacte de Govern el partit socialista se'm demana que el projecte es pari perquè volen veure què es pot fer al barri en tota la seva dimensió i no només en aquests 44 habitatges. Per tant nosaltres el que volem és que es defineixi aquesta intervenció al barri s'ha fet ja des de la planificació teòrica, cal reflex pressupostari però l'enderroc està parat, que és la voluntat dels responsables polítics de la zona.

El problema de les ocupacions segueix també molt present a la ciutat.

És una situació continuada amb un degoteig. L'any passat vam tenir algunes setmanes molt crítiques amb ocupacions de blocs sencers. N'hem tingut al carrer Borrassà o al barri de l'antiga presó o a Joan Tutau i també tenim situacions molt continuades al barri del Juncària Parc Bosc. Hi està havent però molta col·laboració ciutadana en aquest sentit i crec per això s'està evitant que pugi però no s'han eliminat, els que van entrar hi són. No obstant, amb la col·laboració podríem dir que en els últims mesos s'ha congelat la situació, Moltes comunitats s'estan dotant de mitjans, s'estan blindant comptadors i portes de seguretat i això les evita.

Parlem de projectes pendents. Veurem la casa natal de Dalí rehabilitada?

Hem vist com aquest 2016 ens portava el disgust de la retirada de la subvenció del Ministeri de Cultura. S'han reestablert les converses i el PP ens hi ajuda i estem a l'espera de veure com es reactiva el compromís. Esperem que, a més, aquesta partida de 500.000 euros s'incrementi. Esperem a veure si l'Estat pot arribar al milió, per veure què hi posem. Per això en aquest pressupost inicial no hi haurà partida.

I l'anunciat conservatori de Música?

És una cosa que s'ha de valorar molt. Realment la destinació de recursos a això ha de ser molt valorada i és per això que tarda més del previst. Tenim un equipament cultural de primer ordre que ha d'estar destinat a la música, que és l'Auditori dels Caputxins que està acabant la nova ala, per tant no tinguem tanta pressa amb l'obertura però prefereixo que estigui ben planificat i amb unes bones instal·lacions però no obrir només perquè estigui aprovat el servei.

Quins són els pendents que haurien de tenir desencallats a la fi del mandat?

Hem desencallat temes importants com el del Casino o la llosa de la sentència del Turó Baix. Ens queda el gran repte de la Sala Edison i ja no només de l'equipament sinó de tota una zona molt degradada a la ciutat i que li és bàsic que reactivem l'equipament, que vull tornar a repetir que no serà un teatre perquè només té catalogats uns elements arquitectònics i pel Pla General hi ha permesos usos comercials i residencials. El senyor Antoni Escudero té la voluntat de fer-hi una cosa important i que requereix que ens posem d'acord en dimensió: un projecte comercial, habitatges i, fins i tot, una torre emblemàtica. És una propietat prrivada i cal que mirem de cara al futur per fer una cosa que permeti reactivar tot aquest entorn. Aquí ens asseurem en el marc del POUM i hem de ser positius i tenir ambició com a ciutat. Aquest és un dels grans reptes que vull deixar resolts aquest mandat. Si pogués arribar la 2019 amb el pavellío construït, la residència construïda, el sector del centre històric acabat i tinguéssim orientat l'entorn de la Sala Edison crec que em podria donar per molt contenta.

Marta Felip es veu d'alcaldessa el 2019?

Crec que és aviat encara per decidir-ho. Evidentment, jo he fet pública la meva aposta per Jordi Masquef. Crec que és una persona vàlida de cara al futur però pot ser que aquest futur no sigui immediat el 2019. El 2019 Marta Felip haurà estat vuit anys implicada al govern. Tinc força i il·lusió encara i d'una manera molt més serena que el 2013. Per tant, em veig un mandat més sent-hi però jo seré la primera que si la ciutat demana un canvi sense cap complex em retiraré. Ho he dit sempre, no sóc aquí per interesssos concrets ni professionals. Ara bé, tinc projecte fins al 2025 i tinc un successor. Quan arribi el moment decidiré què faig.