«No m'havia trobat mai que un plenari votés en contra d'un òrgan de selecció d'una mesa de contractació». Amb aquestes paraules es va expressar el passat dijous la secretària del govern de Figueres després d'obtenir el resultat de la votació municipal que no va permetre avalar la proposta de la comissió d'avaluació de deixar desert el lloc de director d'Urbanisme. Amb 6 vots en contra i 10 abstencions, els grups van decidir no acceptar la decisió de desestimar les al·legacions dels candidats a l'oferta i demanar un informe jurídic a la secretaria per determinar si les bases de selecció havien estat correctes o no.

L'alcaldessa, Marta Felip, va exposar a les formacions que cap dels candidats havia arribat a la puntuació de tall que es requeria per ser assignat, però molts van posar en dubte la fiabilitat i els criteris del procés de selecció que s'havia utilitzat. Per tal de poder optar a ser director o directora s'havia d'arribar a un mínim de 5 punts i en el cas dels candidats, suposadament, estarien lluny de la puntuació necessària. En una primera fase objectiva es valorava l'experiència professional, així com la valoració acadèmica. La segona fase consistia en una entrevista on els candidats podien acabar de pujar la nota que els ajudaria a sumar punts i passar el tall, però els tècnics van decidir que no podia ser determinant si no havien tingut una bona puntuació en el marc de la primera fase. Felip va explicar que a banda de requerir titulacions havien de disposar d'unes «habilitats coordinadores» perquè, tal com va afegir l'alcaldessa posteriorment, «d'arquitectes i juristes a l'Ajuntament ja en tenim, però no directius».

De seguida alguns grups com la CUP o ERC van mostrar els seus dubtes al respecte, demanant aclariments i bases «més efectives». Malgrat que l'acord no es va aprovar, encara no se sap si aquesta decisió podria considerar-se nul·la de ple dret en cas que no es demostrin motius de legalitat.