Vivim en una època en la que ja no s´escriuen cartes d´amor. No hi ha ni temps, ni ganes, i enviar un whatsapp o un correu electrònic en qüestió de minuts és sempre el camí fàcil davant de «l´amor escrit», que requereix pensar i repensar cada paraula que bolquem sobre el paper. Una carta d´amor no té per què anar dedicada exclusivament a un destinatari pel qual es té un sentiment romàntic, sinó que la seva funció principal és servir de suport per transmetre molts tipus de sentiments.
Qui no ho acabi de veure clar que li pregunti a Jose Alguacil, que de cartes de diferents tipus n´ha vist per donar i per vendre. Provinent del poble de Sant Joan de les Abadesses, aquest activista cultural ha proposat una iniciativa ben original a la presó del Puig de les Basses de Figueres: que els reclusos escriguin les seves pròpies cartes d´amor per Sant Jordi.
Alguacil explica que des de feia molt de temps «tenia aquesta espina clavada» i era un projecte que tard o d´hora hagués posat en marxa. «Crec que la majoria de les millors cartes d´amor que s´han escrit provenen de l´enyorança i precisament molts dels interns estan sols i enyorats», explica. També pensa que és un col·lectiu que «segur que té moltes coses a dir i a través de l´art de l´escriptura ho poden arribar a fer».
Acompanyat del músic Jordi Ballesteros, es van presentar tots dos fa unes setmanes davant d´una trentena de presos per explicar-los la proposta i veure quina era la seva reacció al respecte. «Els vaig proposar donar-los veu, que posessin en un paper tot el que senten i jo, a través d´aquesta iniciativa, poder treure tot aquest sentiment a fora de les reixes. Escriure pot ser una millor manera de canalitzar els sentiments, tant positius com negatius», assenyala Alguacil. Segons el seu punt de vista, molts dels presos han crescut i s´han criat en contextos violents i «és per això que la violència és l´únic camí que molts d´ells coneixen de prop».
Compromís dels interns
Reconeix que en el moment de la presentació estava realment espantat. «L´educadora em va avisar que venia molta gent a fer-los tot tipus d´actes, i que normalment marxaven perquè no hi tenien gens d´interès». Una situació ben diferent de la que es van trobar Alguacil i Ballesteros, ja que els interns van participar activament en la xerrada i es van comprometre a agafar llapis i paper per participar en el certamen.
El pas següent és triar el logotip del projecte, que presentaran l´11 de març. Uns mesos després ja es podrà dur a terme el concurs de cartes d´amor, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, el 23 d´abril. «Em fa respecte, però m´emociona el fet què pugui ser útil. Crec que realment pot sortir-ne alguna cosa molt bonica», diu Alguacil.
Un dels temes en els quals més ha incidit aquest activista cultural del Ripollès en els darrers anys és en la necessitat d´escriure que hi ha a la societat. Per a ell, malgrat que no sempre ens n´adonem, «ens fa molta falta buidar el nostre interior, i una de les millors maneres de fer-ho és a través d´aquesta pràctica».
Segons Alguacil, a vegades ens faria falta tenir més consciència global i no pensar tant en els altres com en el que necessitem nosaltres mateixos. «Som esclaus dels nostres propis desitjos», indica, i si escrivíssim amb més freqüència «potser ens permetria pensar en allò que ens preocupa i canalitzar els nostres sentiments».
