02 de abril de 2017
02.04.2017

«El dia de l'arribada de la flama a l'Escala va superar totes les expectatives»

02.04.2017 | 01:08
«El dia de l'arribada de la flama a l'Escala va superar totes les expectatives»

Bruguera va presenciar un dels esdeveniments més importants que ha viscut a la població. En recorda sobretot l'emoció, la seva i la de milers d'escalencs que van voler posar el seu granet de sorra en un acte de ressò mundial.

Fa 25 anys arribava la flama olímpica a Empúries. Què va representar per a l'Escala?

Jo crec que va significar diverses coses per a l'Escala. En primer lloc, una oportuntiat per fer tota una sèrie d'actuacions no només a les ruïnes d'Empúries, sinó també a l'entorn: al passeig, aparcament, regeneració a les platges des de la carretera principal? tota una sèrie d'actuacions que estaven previstes al pla especial d'Empúries, però que haurien tardat bastants anys més a poder-se fer. Amb l'arribada de la flama es van poder tirar endavant i el temps ha demostrat que van ser unes obres i infraestructures d'èxit. El passeig d'Empúries ha rebut moltíssims premis i avui és molt utilitzat.

Per al passeig d'Empúries, justament, les actuacions van ser clau per protegir-lo?

Sí. Pensem que abans passaven cotxes i s'hi aparcava, a tocar les platges, i era un caos absolut. Amb les obres es va poder ordenar i es van poder fer unes actuacions que van ser molt acurades amb l'entorn, com per exemple la recuperació de les dunes.

I més enllà de les obres i millores?

Evidentment vam posar l'Escala al mapa mundial, i des d'aleshores ha estat un municipi de moda, en molts aspectes, per venir-hi a passar caps de setmana o venir a visisitar-la. I després també hi ha el petit orgull local que la població es va sentir protagonista d'un fet molt rellevant.

Com va percebre que ho vivia la gent del poble?

La gent va passar primer de l'expectació a creure-s'ho de veritat. Jo recordo que el dia de l'arribada de la flama hi va haver bastants escalencs voluntaris que no van veure quan arribava perquè treballaven voluntàriament, uns amb la ràdio, a l'emissora, als aparcaments d'autocars, etc. No ho van veure ni en directe ni a la tele, però estaven igualment encantats.

Va ser un dels privilegiats que va portar en relleu la torxa. Com ho va viure?

Jo vaig arribar dos dies abans perquè era a Grècia a buscar la torxa. Quan eren els darrers dies, l'Ajuntament estava en mans de Rafel Carmona, dels regidors que es van ocupar de tots els temes, d'organització, llistats de gent, de tot... i no vaig voler fer el relleu a l'Escala. Jo vaig demanar fer l'endemà al trajecte entre Banyoles i Girona. Jo el que volia era viure-ho íntimament, però em van posar entrant a Girona [riu]. A la plaça Europa.

Fent la vista enrere, creu que alguna cosa s'havia d'haver fet diferent?

El que recordo és que va superar totes les expectatives que hi havia. La nit que la torxa va passar a l'Escala es va fer una mena de festa, una verbena al camp de futbol vell –avui plaça Catalunya–, i recordo que per exemple els bars i restaurants aquell dia ho van acabar absolutament tot. Els forns de pa no sé quantes vegades van haver de funcionar. L'èxit va superar les expectatives i van depassar de molt la capacitat del poble, pels milers de persones que van arribar.

Però va suposar una oportunitat única?

Sí, i segurament no tornarà a passar mai més un fet similar. Però a un altre nivell, des d'aleshores ençà el municipi ha anat tirant endavant altres temes per acostar la gent a l'Escala. El Triumvirat Mediterrani, la Festa de la Sal, la Marató d'Empúries... activitats que se celebren just abans de l'estiu, que és l'època que hem de potenciar, i en aquest sentit l'arribada de la flama va significar un primer pas per marcar una línia i en aquest moments l'Escala és un poble molt endreçat en molts sentits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema