Els arqueòlegs han trobat per sorpresa restes d´enterraments del neolític que rebaixen en uns 3.500 anys l´antiguitat de la presència humana a l´entorn del jaciment d´Empúries.

Si les restes més antigues de l´entorn d´Empúries dataven fins ara del segle IX i X abans de Crist; és a dir, ara fa uns 3.000 anys, a partir d´ara els orígens de l´ocupació humana de la zona s´han de situar entre l´any 4.000 i 4.500 abans de Crist; és a dir, ara fa entre 6.000 i 6.500 anys.

Unes excavacions oficials dutes a terme a finals del 2016, els resultats de les quals no s´han revelat fins ara, han posat al descobert enterraments individuals i col·lectius amb cossos humans situats en posició fetal, segons han donat a conèixer arqueòlegs d´Empúries en una conferència recent al Centre d´Estudis Escalencs, ha explicat Ràdio l´Escala.

A la zona hi havia un monument funerari de grans dimensions, del tipus anomenat «túmul» -a la foto­-, que a més dels esquelets presenta en una zona lloses de pedra que són inequívocament de l´època del neolític, molt abans del que s´esperava.

En declaracions a Ràdio l´Escala, l´arqueòloga directora de la secció d´Empúries del Museu Arqueològic de Catalunya ha explicat que la troballa «prolonga enormement la utilització d´aquest espai funerari» de Vilanera, i revela que aquesta va ser «una àrea sagrada, una àrea funerària que té una necròpolis posterior que respecta aquesta tomba més antiga».

Fins ara s´havien trobat uns pocs fragments de ceràmica de l´època neolítica que indicaven una ocupació esporàdica, però ara «ens trobem amb un enterrament col·lectiu que ens fa recular l´inici del poblament de la zona», confirma Santos.

La notícia traspassa l´estricte interès local, ja que modificarà els manuals d´història de l´assentament on, molts segles més tard, es desenvoluparia la primera colònia grega i romana de la península Ibèrica: Empúries.

Fonts de l´Ajuntament de l´Escala han confirmat la troballa i han explicat que els arqueòlegs estan a l´espera dels resultats de les proves del carboni 14 per poder precisar en detall les datacions.

La troballa s´ha produït al jaciment de Mas Vilanera, on ja l´any 2000 es van dur a terme unes excavacions arqueològiques d´urgència prèvies a la construcció d´un camp de golf, que finalment no es va fer realitat.

Els arqueòlegs ja van localitzar aleshores les restes de presència humana més antigues de la zona, que van resultar ser de l´era del bronze i del ferro, això és, dels segles IX i X aC.

Però els va quedar molta feina pendent. Una feina que s´ha pogut continuar aquest hivern gràcies a una excavació programada a petició de l´Ajuntament, que ha executat l´empresa Baula, sota la direcció de l´arqueòloga Dolors Codina, amb la col·laboració dels arqueòlegs d´Empúries i la subvenció del Servei d´Arqueologia del Departament de Cultura.

Dolors Codina ha dit a l´emissora municipal que «estaríem en un entremig entre els túmuls més antics, que són túmuls amb una sista, una petita caixa de pedres al mig, amb una única inhumació a dintre, i els grans dòlmens de corredor que tothom ha vist a les Alberes, i que són ja enterraments col·lectius amb tots els morts a dintre posats».

Segons Codina, «estem davant del que podria ser l´impàs entre aquests túmuls més antics i aquest corredor neolític».

L´arqueòloga espera que els estudis que s´estan realitzant sobre les restes aparegudes pugui contribuir a aclarir els dubtes que encara hi ha.