Llegeixo a les pàgines del nostre company d'editorial, el setmanari Empordà, un article escrit per l'exregidor i membre de la CUP de Figueres, Joan Font, sobre determinades excepcionalitats de situacions i pressupostos municipals en el que, a banda de semblar lamentar-se (!) de la manca de majoria governadora producte de la divisió creada amb les eleccions del 2015 (en el pecat devem portar la penitència), encunya un concepte polític que jo no havia mai sentit fins ara, el de «pressupost de supervivència», com a solució provisional per anar tirant fins al 2019, consistent a abandonar l'execució de projectes «glamurosos» i la recerca d'un «salvavides en la comparació amb Girona», i del qual seria una partida fonamental «posar les bases de la transformació del barri de Sant Joan» amb la fita «d'aconseguir la millora de la cohesió social».

Com vostès saben, és la qüestió convivencial del «Gipsy town» un problema endèmic que la ciutat va arrossegant i que malgrat els històrics i continus intents de solució (el trasllat dels seus membres des del barri del Garrigal, a tocar la torre Galatea del museu Dalí als habitatges socials a la carretera de Llers en l'època de Guardiola i la construcció de xalets, sí xalets, després de la revolta que injustament li va costar el càrrec al regidor González en els primer anys de la transició), com el Guadiana desapareix i torna a ressorgir en els moments electorals per crear bosses de vots, o quan la policia es veu obligada a intervenir quasi manu militari.

Potser ja s'hagi explicat i jo no m'informo bé i no llegeixo prou encara que posi tot el meu interès en el tema, però a mi m'agradaria saber (i no ho dic solament, encara que també, per la proclama d'aquest exregidor) amb tot luxe de detalls en què consisteix la transformació del d'un temps ençà anomenat, suposo que dins del costum del políticament correcte, barri de Sant Joan.

Perquè si en paraules de l'exregidor, en ares d'aquesta fita hem de paralitzar qualsevol altre projecte de creixement i millora ciutadana durant dos anys, crec que caldria que tots els figuerencs coneguéssim què és realment el que ens depara aquesta novedosa idea i així poder formar-nos una opinió sobre si aquesta mena de suggerits pressupostos serien de supervivència o d'eutanàsia.