Després de 14 anys exercint de rector a Figueres deixa les tasques pastorals. Com se sent al respecte?
No deixo el càrrec per pròpia iniciativa, sinó per la decisió del Bisbe, que creu que 14 anys són prou. Més enllà de ser el rector de Sant Pere, estar aquí m'ha portat una relació i un contacte amb molta gent diferent i m'emporto un ampli ventall d'amistats en molts àmbits. Gestionar l'església de Sant Pere a Figueres i les altres cinc parròquies comporta un treball pastoral important, amb molta pressió. Haver de començar de nou en una nova parròquia em costaria d'afrontar.
Comença, doncs, una nova etapa a partir d'ara?
Absolutament. Jo sabia que tot això tenia una data de caducitat perquè anava molt vinculat a la salut de la meva mare, que vivia aquí i que va morir no fa gaire. El que passa és que arriba en un any on passen moltes coses. Per un costat faig 70 anys i per un altre acabo amb la meva responsabilitat de copresident al Col·loqui Europeu de Parròquies.
S'acaben també les seves funcions a la resta de parròquies que porta actualment?
Això ho decidirà el Bisbat. Sé que en altres parròquies de la zona hi ha més gent que plega. Cada vegada hi ha menys capellans, els que exerceixen es fan grans, hi ha pocs seminaristes... Tot això provoca una problemàtica, jo no voldria ser el bisbe de Girona a l'hora d'afrontar els canvis.
La manca de capellans fa que molts laics hagin de celebrar ells mateixos les Misses.
Fa molts anys que preparo laics per poder-ho fer. A les sis parròquies que cuido jo hi ha unes 25 persones capacitades per dur a terme aquestes celebracions.
Quines solucions hi ha davant d'aquesta situació?
Això ho ha de decidir el Bisbe amb el seu Consell, però per exemple en altres països aposten per l'agrupació de parròquies, o bé la seva reducció per tenir-ne una d'única amb un consell interparroquial i un sol rector.
I pel que fa a la gent que va a missa, s'està perdent la fe?
Hi ha un parell de generacions que només participen en celebracions puntuals. Certament hi ha hagut un trencament. S'ha de buscar un llenguatge nou i apropar-nos al jovent, per exemple a través de les plataformes virtuals. Jo no crec que la fe s'hagi descuidat, el que passa és que la gent només resa quan ho veu convenient. Vivim en un món individualitzat i estem perdent la dimensió comunitària. La gent planteja una fe de supermercat, a la mida de les seves necessitats.
Vostè sempre ha intentat remarcar la importància dels temes de caràcter més social a Figueres. Com veu l'estat de la ciutat ara mateix?
A Figueres hi ha una problemàtica econòmica i social, no només en alguns barris, sinó en general. Un 27% d'atur, un 30% d'immigració. Si no fos pel servei de distribució d'aliments i altres serveis que fan algunes entitats aquest problema es veuria agreujat en gran mesura. Segons el meu punt de vista sí que falta més implicació social. Prioritzar i potenciar més aquest vessant en lloc dels festivals, festes i circs.
