Un estudi calcula que Figueres té uns 600 habitatges buits de les 14.000 unitats urbanes que hi ha a la ciutat. Amb l'objectiu de promoure'n el lloguer i de tirar endavant polítiques pròpies, el govern municipal vol crear una oficina d'habitatge. Actualment, la borsa de lloguer es gestiona des del Consell Comarcal. Els Serveis Socials, en canvi, es fan càrrec dels casos d'emergència. La voluntat és ara compatibilitzar el servei del Consell amb la nova oficina fent-los complementaris. L'ens tindrà tres objectius clars: promoure l'accés a l'habitatge de persones en risc d'exclusió, crear promocions de lloguers per a joves i pisos assistits per a gent gran i tramitar expedients per obligar als grans tenidors de pisos a posar-los a lloguer. L'alcaldessa, Marta Felip, assegura que en els darrers temps els problemes derivats per desnonaments o execucions hipotecàries s'han estabilitzat però que encara hi ha feina per fer. La ciutat disposa actualment de 52 pisos destinats a aquests casos però calculen que en necessiten una cinquantena més.

L'aprovació inicial dels pressupostos de Figueres va implicar intenses negociacions derivades de les dificultats del govern del PDeCAT en minoria per tirar endavant els comptes. Fruit d'aquestes transaccions, el document per aquest 2017 contempla la creació d'una oficina d'habitatge. En aquests moments, la ciutat gestiona les seves polítiques en aquest àmbits a través del Consell Comarcal i dels seus propis Serveis Socials.

L'objectiu és ara centralitzar les activitats (i, si es pot, complementar-les amb el servei comarcal) a través d'un ens que promogui l'accés a l'habitatge per a persones en risc d'exclusió social i impulsi la construcció de pisos de lloguer per a joves i d'assistits per a gent gran.

També se centrarà aconseguir que els privats cedeixin pisos. En aquest àmbit, Felip diu que tenen pendents diversos expedients relacionats amb "les possibilitats que dona la Llei d'Habitatge de Catalunya per obligar als grans tenidors de pisos a posar-los a lloguer".

L'alcaldessa detalla que un primer estudi que han elaborat xifra en 600 el nombre de pisos buits que hi ha a la ciutat. La dada s'ha obtingut creuant diversos indicadors com ara els comptadors sense ús. Segons Felip, no es tracta d'una xifra esfereïdora. A Figueres hi ha un total de 14.000 unitats urbanes. Per tant, aquesta dada només significaria un 4,2% del total. Malgrat això, volen utilitzar els mecanismes que tenen per a "forçar-los" i posar-los a disposició de la ciutat.

De fet, l'Ajuntament ofereix la bonificació de l'IBI a aquells que els cedeixin a la borsa del lloguer que gestiona el consell. Fins al moment, se n'han aconseguit una quarantena.

La nova oficina tindrà seu pròpia (probablement, a les dependències del Pla de Barris dels Caputxins) i comptarà amb un director/a, dos educadors socials i un administratiu. Serà, segons Felip, una estructura inicial "mínima" per a posar-la en funcionament.Gestionar el fons del Patrimoni del Sòl

Felip recorda que el fons del Patrimoni municipal del Sòl disposa de prop de 6,5 MEUR per invertir en polítiques socials i que en això també se centrarà l'oficina. En aquest sentit, el govern preveu invertir aquest any 1MEUR a l'adquisició de pisos.

Durant aquest darrer any, de fet, se n'han comprat 22. A aquests s'hi ha de sumar els 15 que té cedits a través de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, els 5 que gestiona la Fundació SER.Gi , els 4 de l'ONG Tallers i als que l'Ajuntament ja tenia en propietat.

En total, disposen de 52 pisos destinats a casos d'emergència social. A hores d'ara, tots estan ocupats. De fet i segons un estudi elaborat des de Serveis Socials, calculen que la ciutat necessitaria un centenar d'habitatges. "Per tant, ens trobem a la meitat", remarca Felip.L'emergència social, "més controlada"

L'alcaldessa considera que la situació d'emergència està "molt més controlada" que fa quatre o cinc anys, quan va esclatar la crisi. Aleshores, insisteix, es va crear una nova necessitat derivada de la gent que perdia el pis per desnonaments i execucions hipotecàries. "La necessitat d'habitatge social encara hi és però d'una manera més controlada i ara ja tenim una visió de futur sobre cap a on hem d'arribar", remarca.