És considerat un dels vins més complexos i distintius, i malgrat tenir dues característiques que podrien impulsar-lo cap a l'èxit més evident, el vi dolç no és ni de bon tros un dels més populars entre els consumidors. Des de ja fa temps, un gran nombre de cellers de la DO Empordà intenten promoure i donar a conèixer el valor d'aquest producte, ja que la zona empordanesa és una de les més reconegudes pel que fa a la producció d'aquest tipus de varietat.

Per tercer any consecutiu, aprofitant el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu, es va celebrar la Fira del Vi Dolç de la DO Empordà, que combina sessions de maridatge amb una Fira. Enguany, s'havia situat estratègicament la localització de l'esdeveniment a la Rambla de Figueres, tot i que finalment el mal temps va deslluir una mica el que podia haver estat un molt bon emplaçament.

Espelt, Marià Pagès o la Vinyeta són alguns dels noms que es podien llegir a la desena de parades que hi havia presents en l'esdeveniment. Al final de tot, una carpa on es feien els maridatges de la mà del sommelier Joan Benejam. Els participants sortien d'allò més contents pel bon resultat del tastet de tres propostes diferents de vins, molts d'ells «sorpresos» per la varietat de combinacions que es poden fer amb aquests.

«La gent que hi entén molt sí que pot valorar més un vi dolç, la gent que per tradició el pren, també; però no deixa de ser un tipus de beguda que en l'àmbit de consum i venda sempre serà minoritari», explicava Benejam, remarcant que precisament és aquesta varietat una de les més ben tractades de la zona. «Les coses que són més especials, no agraden a tothom. Són tipus de vi molt intensos, complexos i minoritaris, però també els més bons qualitativament», afegia, remarcant també que per entendre els vins dolços s'ha de fer «des d'un cert coneixement».

Una bota «privilegiada»

Entre les novetats principals de la fira d'enguany hi havia la primera edició del Concurs de Garnatxes i Vins Rancis Casolans, on es van presentar un total de 10 participants. El guanyador va ser en Mateu Pujolràs, un figuerenc que es dedica a l'envelliment d'aquest tipus de vi. «El meu pare tenia una bota que actualment deu tenir més de 60 anys, sempre ho havia fet per a ús particular, i a partir d'aquí vaig poder elaborar la garnatxa que vaig presentar».