Una sentència del Jutjat Social número 1 de Figueres condemna l'Ajuntament a pagar 25.000 euros a una agent de la Guàrdia Urbana com a indemnització per no complir la normativa perquè no hauria pres mesures preventives davant conflictes laborals. La treballadora havia denunciat «assetjament laboral, sexual i sindical». La situació li ha generat problemes de salut.
Des del sindicat CSIF, que ha defensat la treballadora, exposen que s'ha produït un «evident incompliment de les normes mínimes de prevenció de riscos laborals, no havent-se adoptat mesures preventives tot i l'existència d'un conflicte laboral».
La situació es remunta al 2010 quan la treballadora ja era representant sindical. Tal com va avançar Diari de Girona, dos delegats sindicals, tal com es relata a la sentència, van denunciar haver patit discriminacions i l'obertura d'expedients. A una de les agents, a qui ara s'ha d'indemnitzar, se la va expedientar amb dos mesos de suspensió de feina i un trasllat de servei per dur arracades -una nova normativa en aquell moment- perquè dificulten la mobilitat laboral. A més, va exposar situacions incòmodes a la feina, com el robatori de roba interior de la taquilla. Ja en aquell moment van posar de manifest que a la Guàrdia Urbana existia un conflicte de feia anys que no s'havia abordat.
Violència psicològica
Un informe de l'empresa de prevenció Aspy identificava «el risc de conflictes interpersonals, arribant a nivells de violència psicològica, situació aquesta, unida a l'incompliment de molts altres factors, que en el cas de l'agent afectada li van comportar una afectació a la seva salut».
El sindicat ho va denunciar el setembre de 2014 i la investigació de la inspecció va concloure l'existència d'«un greu incompliment en matèria de prevenció de riscos laborals».
El consistori va ser alertat, per part del Consorci d'Inspecció de Treball de la Seguretat Social el juliol de 2015, dels riscos piscològics per als agents amb episodis d'«assetjament i discriminació, expedients disciplinaris, favoritismes, animadversions personals, denúncies entre treballadors, malestar i desmotivació de gran part de la plantilla». Instava a obrir «immediatament un expedient que resolgui un tema que fa anys que dura». Per al sindicat, l'Ajuntament no ha actuat «amb la diligència deguda, l'avaluació de riscos psicosocials va arribar tard i les mesures preventives no es van implantar amb caràcter d'urgència com requeria la situació».
El CSIF demana «un canvi en la direcció en matèria preventiva que garanteixi el tracte que es mereix el personal municipal». A més, adverteix que la demandant no és l'única treballadora de la Guàrdia Urbana afectada per aquesta situació i que estudia les actuacions legals que prendrà pels altres treballadors.
«Una sentència injusta»
Des del consistori figuerenc, el segon tinent d'alcalde i regidor de Recursos Humans, Jordi Masquef, ha titllat la sentència d'«injusta» i ha assegurat que l'Ajuntament «no dipositarà la quantitat demanada fins que s'aclareixin els fets».
Masquef explica que «la resolució de la jutgessa no és prou sòlida», i que pensen «recórrer davant del TSJC» perquè tenen els arguments i les proves suficients per demostrar que tenen raó.
«A més, tenim dues consideracions principals. En primer lloc, que la sentència no diu en cap moment amb quina intensitat va afectar l'assetjament a la víctima. No hi ha absolutament cap valoració en aquest àmbit», explica el regidor de Recursos Humans.
«Un altre dels punts és la temporalitat en què es va presentar la denúncia, al setembre, quan nosaltres a l'abril ja havíem encarregat un estudi de riscos psicosocials per saber què s'havia de fer a mode preventiu. S'havien pres les mesures necessàries i les vam aplicar, i ho vam fer abans que existissin els fets», afegeix.
