El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat aquest dijous el procés de participació per a la redacció del nou Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de Cap de Creus (PRUG), en l'àmbit marí, que es va aturar el 2014 per les queixes del territori. La primera trobada s'ha celebrat a Roses, on una vintena de persones -representants del sector nàutic i alcaldes- han plantejat dubtes i propostes per al document que regularà les activitats marines a la zona. El sector nàutic demana que no es «prohibeixi» i la Generalitat diu que «només es prendran mesures» a les zones que presentin problemes de conservació. El fondeig continua sent la principal preocupació.
El responsable de planificació del Territori, Francesc Diego, ha assegurat que la voluntat és escoltar el territori i per això es parteix de zero. El Departament de Territori i la Junta Rector del Parc Natural de Cap de Creus van acordar reprendre la redacció del PRUG, aturat l'any 2014 després de rebre centenars d'al·legacions i l'oposició de gran part del territori. La voluntat és que estigui enllestit l'any vinent.
En la trobada d'ahir per abordar l'àmbit nàutic, els presents van coincidir en la necessitat de preservar el parc, en la coresponsabilitat de mantenir-lo i celebren que, en aquesta ocasió, se'ls hagi convidat a participar activament en el procés.
El president de l'estació nàutica Roses-Cap de Creus, Miquel Gotanegra, va remarcar que la importància de preservar el parc natural que representa el 50% del terme i que els diferencia d'altres destinacions, però va recordar que la zona viu del turisme i per això creu que «hem de fer un PRUG on es preservi el territori però que sigui compatible amb una activitat econòmica».
Preocupació pel fondeig
Una de les mesures més polèmiques que preveia l'anterior document era la prohibició de fondejar lliurement a les cales protegides de l'espai natural i l'obligació d'amarrar en una de les més de 200 boies de pagament. La regulació del fondeig es manté encara com una de les principals preocupacions del sector. Durant la reunió, molts van preguntar si hi ha estudis que avalin que l'alta concentració d'embarcacions durant els mesos d'estiu afecta realment el fons marí.
La propietària d'una empresa nàutica de Cadaqués, Montserrat Salart, va manifestar que «jo no puc demanar als meus clients que reservin amb antelació una boia perquè la meteorologia no ho permet».
«La primera cosa que hem dit és que regularem o prendrem mesures allà on hi hagi problemes de conservació», va remarcar Diego. En aquest sentit, diu que si realment les dades científiques demostren que una comunitat de posidònia o de corall no tenen problemes, «no farem normes gratuïtes». Amb tot, Diego ha admès que hi ha espècies com el corall i algunes comunitats d'espècies que viuen dins la posidònia que «estan patint molt».
«És un espai molt utilitzat i on poden haver-hi pressions però també és cert que en aquest procés acabarem d'aclarir al detall on són els problemes de conservació i què cal fer», va explicar.
El procés està en una fase inicial. La previsió és que durant cinc setmanes -la propera reunió se celebrarà el 15 de juny a Cadaqués- es facin trobades amb els principals afectats.
Un cop aquesta ronda acabi, s'elaborarà un primer document, que es tornarà a sotmetre a debat amb l'objectiu d'elaborar el Pla Rector final d'acord amb les aportacions fetes al territori.
