Figueres va celebrar ahir una de les efemèrides més significatives de la ciutat: l'aniversari dels 750 anys com a ciutat. Aquest fet es remunta al 21 de juliol del 1267, quan el rei Jaume I va trencar amb el feudalisme firmant la Carta Pobla, una concessió que va permetre que Figueres abandonés la seva condició de petit nucli rural per convertir-se progressivament en la capital de l'Empordà.
L'aprovació d'aquest document va suposar la incorporació d'avantatges jurídics, econòmics i socials que van permetre que els habitants sortissin de l'època feudal per anar cap a una vida més moderna. També van trencar la dependència amb el comtat d'Empúries i van situar la capital en un lloc estratègic al mapa.
Un homenatge als orígens
L'acte de celebració es va dur a terme a l'auditori dels Caputxins, on un gran nombre de persones van voler endinsar-se una mica més en la història de la ciutat. L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va assegurar que la Carta Pobla «va representar sobretot un exercici de llibertat», afegint que des d'aquell moment «la ciutat no ha parat de créixer més i més».
«L'esperit de l'esforç i l'emprenedoria que van tenir els figuerencs de llavors ha evolucionat i ha perdurat fins ara. Hem de reconèixer que no vivim uns moments fàcils i els condicionants econòmics, socials i demogràfics del segle XXI són un repte», va sentenciar Felip. L'alcaldessa també va voler matisar que «és important recordar els orígens per no perdre la identitat».
A més de les autoritats locals, a l'esdeveniment hi van assistir tres convidats especialistes en la matèria. L'historiador, filòleg i professor de la UOC Stefano Maria Cingolani, el llatinista Antoni Cobos i l'historiador Xavier Soldevila, que van ser els encarregats d'explicar totes aquelles qüestions relacionades amb la Carta Pobla, el Llibre de Privilegis i el context històric de Figueres com a municipi de ple dret, ara fa més de 700 anys.
