L'Ajuntament de Roses ha recuperat finques municipals a l'entorn del poblat visigòtic de Puig Rom que un particular havia ocupat col·locant tanques que ara s'han retirat. L'obertura de les finques al públic permet millorar l'accés al recinte on hi ha les restes arqueològiques i un mirador de la badia de Roses.
El regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Carles Pàramo, va explicar al ple de juliol que s'ha portat a terme «un acte de recuperar el patrimoni del poble de Roses».
Es tractaria de dues finques de titularitat municipal que, segons el regidor, «feia quaranta anys que estaven invadides i ocupades». Hi havia diverses tanques que impedien poder-hi circular. Una part eren dels terrenys municipals i la resta de la finca del particular. En retirar-les es van treure una part equivocadament del veí que ara es reposaran.
L'actuació pretén servir per millorar l'accés al poblat visigòtic que s'està valorant i que es vol incloure al circuit cultural. Des de fa uns anys s'hi porten a terme excavacions arqueològiques. Per la seva ubicació és també un lloc mirador que dona una gran panoràmica.
Pàramo va informar que les tanques «impedien l'accés per una finca comprada per al poble» que ara «queda oberta i amb molt de goig vam veure una gent que havia pujat a veure les ruïnes i passaven pel camí natural que són aquestes finques».
L'Ajuntament pretén donar a conèixer l'espai. Va portar a terme una visita teatralitzada al castrum visigòtic durant la festa major amb la intervenció de la directora de les campanyes arqueològiques, Anna Maria Puig en els darrers quatre anys a càrrec de la Universitat Rovira i Virgili.
El jaciment del Puig Rom està declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1963, data del segle VIIdC i se situa en el context històric de finals de la Hispània romana i inicis del domini dels monarques visigots. L'Ajuntament fa temps que hi porta a terme iniciatives per tal de donar-lo a conèixer i fer-lo un punt visitable més de l'important patrimoni.
Aquest mes s'hi han fet visites teatralitzades per donar a conèixer la darrera de les quatre campanyes arqueològiques portades a terme per la Universitat Rovira i Virgili que van permeten delimitar l'espai i fer nous descobriments.
