Equipats amb màscares de porcs, membres de Salvem l'Empordà de Purins han fet al·legacions al nou decret de dejeccions ramaderes que la Generalitat que ha tret a informació pública perquè creu que no és prou contundent per combatre la «preocupant i greu» situació de contaminació de les aigües subterrànies.

En el cas de l'Alt Empordà, la meitat dels municipis de la comarca tenen els aqüífers contaminats i hi ha una cinquantena d'expedients de noves granges o ampliacions en tramitació que podrien sumar 100.000 nous caps de bestiar en els pròxims anys fent pujar la xifra als 475.000.

Membres de la plataforma han presentat les al·legacions a la seu d'Agricultura a Figueres. L´entitat ha entrat a la delegació d´Agricultura de la Generalitat a Figueres 34 pàgines proposant mesures més restrictives al nou decret. A la mateixa hora ho han fet el Grup de Defensa del Ter (GDT), a Vic, i els Naturalistes de Girona (ANG), a Girona.

La principal demanda, com han fet altres entitats del territori, és que Catalunya sigui declarada zona vulnerable i que les actuals zones vulnerables passin a considerar-se «vulnerades», una mesura que ja han pres altres països.

Al marge de les al·legacions, també reclamen al departament d'Agricultura que els controls previstos a la nova normativa siguin «reals i efectius». Només així, diuen, es podrà «reduir i prevenir la contaminació pels nitrats d'origen agrari».

Manifesten que estan completament en desacord amb què en el nou Decret s´afirmi que «els darrers anys no hi hagut canvis significatius de les aigües subterrànies respecte al nivell de nitrats».

Apunten que segons una avaluació de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), a les darreres revisions, «els darrers anys no hi ha hagut canvis significatius de les aigües subterrànies respecte al nivell de nitrats». Una altra dada alarmant, diuen, és que «l'excés de nitrat provoca el mal estat en un 41% de les masses d'aigua subterrànies a Catalunya», el que suposa que «gairebé la meitat dels aqüífers de Catalunya està contaminada».

Creuen que el nou decret ha de servir per aplicar mesures que canviïn la tendència en comptes d´afavorir que hi hagi més explotacions.

El moviment va sorgir a la comarca l´any passat des de diferents plataformes contràries a projectes en algunes poblacions a les quals es va afegir Iaeden. Volen una moratòria per impedir que se n´obrin més.