L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà ha localitzat tres cartes de 1861 l'inventor del submarí, el figuerenc Narcis Monturiol i Estarriol (1819-1885). Els documents mostren la falta de suport institucional a finançar l'invent. Es trobaven al fons Fages de Figueres i es poden descarregar des de l'aplicació "Arxius en Línia" de l'arxiu.
Ara, l'Arxiu ha localitzat tres cartes autògrafes -escrites pel mateix autor- les quals van ser consultades pel republicà Josep Puig Pujades per al seu estudi monogràfic sobre l'inventor, segons figura en un petit escrit, i retornades al propietari, Xavier Fages de Climent el 1921.
Les cartes han aparegut dins de l'embalum de correspondència personal del fons Fages de Figueres.
L'inventor del submarí Ictineo es cartejava el 1861 amb nombroses autoritats empordaneses buscant suport per al seu invent.
Les tres persones amb qui es carteja serien amics -Mariano Fages, Carlé i Narcíso Gay- de la família d'on prové el fons on s'han trobat les cartes.
Segons explica la directora de l'Arxiu Comarcal "les tres cartes recullen per escrit la falta de recolzament institucional al seu invent, després de les provatures que havia fet a Alacant del primer Ictineu o barco-peix i la seva decepció personal". Serna remarca que principalment mostre "el desànim" de veure que "tothom li valora el seu projecte, que és important, però ningú l'acaba de donar suport".
El popular figuerenc va ser cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo. Segons relata Serna "la seva amistat amb Abdó Terrades el portà a afiliar-se al Partit Republicà, a exercir de redactor d'El Republicano i a interessar-se pel socialisme utòpic". Va participar en les bullangues de Barcelona dels anys 1842-1843. "El govern d'Isabel II es va veure forçat a prometre ajuda, que mai no va arribar, i de fet va introduir tota mena de dificultats tot i el suport de personalitats tan prestigioses", especifica.
Josep Puig Pujades
Pel que fa a la figura de Josep Puig Pujades (1883-1949), per la seva banda, l'arxivera explica que "fou membre de nombroses associacions culturals, com el Casal Català de París, de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, el Foment de la Sardana de Figueres (1927) i mestre en Gai Saber del Felibritge Català per l'Acadèmia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà (1934). Alhora, es dedicà a la literatura, escrivint contes d'estil postmodernista". Políticament, Josep Pujades "el 1908 milità a l'Aplec Nacionalista Republicà i publicà a l'Autonomista, Empordà Federal, Joventut i Il·lustració Llevantina".
�
En proclamar-se la II República Espanyola era president de la Federació Republicano-Socialista de l'Empordà, que s'adherí a Esquerra Republicana, partit amb el qual fou diputat provisional de la Generalitat el 1931, regidor de l'Ajuntament de Figueres el 1931-1938, i comissari de la Generalitat a Girona el 1933. Serna recorda que "fou processat per la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934 i condemnat a 30 anys de presidi".
A començaments de 1936 fou escollit diputat pel Front d'Esquerres. Durant la guerra civil fou nomenat cònsol de la República Espanyola a Lió i Perpinyà, i en acabar el conflicte es va exiliar. Puig Pujades va escriure Vida d'heroi. Narcís Monturiol, inventor de la navegació submarina (Barcelona, 1918).
