L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà ha localitzat tres cartes de 1861 de l'inventor del submarí, el figuerenc Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885). Els documents mostren la falta de suport institucional a finançar l'invent i el desànim de Monturiol. Es trobaven al fons Fages de Figueres i es poden descarregar des de l'aplicació «Arxius en Línia» de l'arxiu.

L'Arxiu ha localitzat ara les tres cartes autògrafes -escrites pel mateix autor- les quals van ser consultades pel republicà Josep Puig Pujades per al seu estudi monogràfic sobre l'inventor, segons figura en un petit escrit, i retornades al propietari, Xavier Fages de Climent, el 1921.

Les cartes han aparegut dins de l'embalum de correspondència personal del fons Fages de Figueres.

L'inventor del submarí Ictíneo es cartejava el 1861 amb nombroses autoritats empordaneses buscant suport per al seu invent, una tasca que no li agradava i per a la qual creia que no servia.

Les cartes localitzades són cartes adreçades a tres amics -Mariano Fages, Carlé i Narcíso Gay- a qui els relata algunes de les peticions i situacions que va viure.

Al primer, per exemple, li explica que s'ha adreçat al director de la Marina, qui li comunica tots els tràmits i departaments per on haurà de passar la seva petició i ja li augura que poden passar anys. «Estic bastant desorientat», deia a Fages.

Segons explica la directora de l'Arxiu Comarcal, Erika Serna, totes «les tres cartes recullen per escrit la falta de suport institucional al seu invent, després de les provatures que havia fet a Alacant del primer Ictíneo o barco-peix i la seva decepció personal». Serna remarca que el més destacat és que mostren «el desànim» de veure que «tothom li valora el seu projecte, que és important, però ningú li acaba de donar suport». «Jo no tinc qualitats per a aquest gènere de lluites», diu al notari Narcís Gay, en una de les cartes.

El primer submarí tripulat

El popular figuerenc va ser cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.

Segons relata Serna «la seva amistat amb Abdó Terrades el portà a afiliar-se al Partit Republicà, a exercir de redactor d' El Republicano i a interessar-se pel socialisme utòpic». Va participar en les bullangues de Barcelona dels anys 1842-1843. «El govern d'Isabel II es va veure forçat a prometre ajuda, que mai no va arribar, i de fet va introduir tota mena de dificultats tot i el suport de personalitats tan prestigioses», especifica Serna.

Per la seva banda, Puig Pujades (1883-1949) «fou membre de nombroses associacions culturals» i també es va dedicar a la literatura. Políticament, el 1908 milità a l'Aplec Nacionalista Republicà.

En proclamar-se la II República s'adherí a Esquerra Republicana, partit amb el qual fou diputat provisional de la Generalitat, regidor de l'Ajuntament de Figueres, i comissari de la Generalitat a Girona el 1933. Serna recorda que «fou processat per la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934 i condemnat a 30 anys de presidi».

Una obra sobre Monturiol

Puig Pujades va consultar les cartes del fons Fages per escriure Vida d'heroi. Narcís Monturiol, inventor de la navegació submarina (Barcelona, 1918). Les missives (que es poden consultar a la informació publicada al web de Diari de Girona) estan disponibles a l'arxiu digital de l'Arxiu Comarcal.