02 de desembre de 2017
02.12.2017

El Superior es pronuncia contra l'Ajuntament de Figueres en el judici d'assetjament laboral

El tribunal desestima el recurs presentat pel consistori i manté els 25.000 euros d'indemnització a l'agent de la Guàrdia Urbana que havia denunciat el conflicte laboral. La sentència assenyala que no van fer res per protegir la treballadora

02.12.2017 | 06:30
Agents de la Guàrdia Urbana de Figueres (imatge d´arxiu).

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat per l'Ajuntament contra la primera sentència judicial i obliga el consistori a indemnitzar amb 25.000 euros l'agent de la Guàrdia Urbana que va denunciar la inacció de l'administració local en matèria d'assetjament laboral.

La condemna és en concepte de «danys i perjudicis derivats de l'incompliment de la normativa preventiva» de riscos laborals, ja que consideren que l'Ajuntament tenia coneixement de la problemàtica i no va actuar. A la treballadora, que a més era representant sindical del CSIF, li van diagnosticar un trastorn d'ansietat el 2014 després d'un enfrontament amb l'inspector del cos. La disputa va ser la gota que va fer vessar el got, perquè ja hi havia mala maror d'abans. Tant en la primera sentència judicial del Jutjat número 1 de Figueres –el primer a dictar-la– com en el del TSJC –on s'ha interposat el recurs– veuen acreditada la relació de causa-efecte entre la baixa mèdica de l'agent i la inacció de l'Ajuntament en matèria d'assetjament, ja que «sense l'incompliment en matèria preventiva, el dany no s'hauria produït», diu la sentència judicial.

Els fets es remunten a l'any 2010, quan una treballadora de la Guàrdia Urbana va assegurar haver estat víctima d'«assetjament» dins del cos. La denunciant, que ara haurà de ser indemnitzada amb 25.000 euros, assegurava aleshores que havia patit robatoris de roba interior de la taquilla, discriminacions i l'obertura d'expedients. A l'agent se la va expedientar amb dos mesos de suspensió de feina i un trasllat de servei per dur arracades, una nova normativa que havia entrat en aquell moment. La sentència a més, recull que l'Ajuntament en tenia coneixement i no va actuar.

L'advocat de la demandant, Jordi Colomer, i el president del sindicat CSIF a Girona, Rafael Sánchez, comparteixen la satisfacció per la sentència, però lamenten la situació interna del cos policial. Per a Colomer, el TSJC «ratifica la primera sentència», la veu «extensament motivada» i és «contundent en el seus arguments», diu.

El TSJC també ha instat l'Ajuntament a pagar les costes del judici celebrat amb motiu del recurs que van presentar a l'alt tribunal. Són 450 euros amb motiu dels honoraris de l'advocat de la treballadora demandant. En les sis hores que va durar el judici al TSJC, la defensa del consistori va al·legar que no s'havia produït assetjament laboral, quan la demanda se centrava en la inacció per part de l'Ajuntament davant un conflicte laboral del qual «era coneixedor». Segons la sentència, ha existit un evident incompliment de les normes mínimes de prevenció de riscos laborals, no havent-se adoptat mesures preventives tot i l'existència d'un conflicte laboral en el si de la Guàrdia Urbana «enquistat al llarg del temps», diu Rafael Sánchez des del CSIF.

El 2014 el sindicat va denunciar-ho a inspecció de treball i l'informe que van elaborar concloïa l'existència d'un «greu incompliment» en matèria de prevenció de riscos laborals. A més, un informe de factors psicosocials elaborat per l'empresa Aspy identificava el «risc de conflictes que arribaven a nivells de violència psicològica».

La sentència inicial concloïa que el consistori va realitzar tard aquesta avaluació i que les mesures preventives no es van implantar amb «la urgència que exigia la situació».


Fi del capítol

Malgrat que el veredicte encara es podria recórrer al Tribunal Suprem, fonts de l'Ajuntament asseguren que l'administració local l'acatarà i donen l'assumpte per tancat. El consistori continua qualificant la sentència judicial d'«injusta», mentre el CSIF alerta també que la treballadora demandant no és l'únic cas, estan estudiant actuacions legals i exigeixen un «canvia de direcció en matèria preventiva».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema