Entre telèfons, ràdios, estufes, màquines d'escriure, calculadores, caixes registradores i una llista llarguíssima d'utensilis acompanyats de l'adjectiu «antic», el rellotge restaurat del campanar de l'església de Sant Pere ocupa un lloc privilegiat.
La peça havia marcat les hores de la ciutat de Figueres i el repic de les campanes de batejos, casaments i defuncions, fins que l'any 2003 la modernitat va aterrar a la capital en forma de rellotge digitalitzat.
L'antic exemplar es va quedar aturat marcant les 3:21 hores i ara que ha recuperat el compàs del temps ho ha fet silenciosament. Desconnectat de les campanes, només emet el tic-tac del mecanisme. No toca ni els quarts ni les hores.
Durant quinze anys, des que es va canviar per un dispositiu digital, el rellotge va quedar abandonat a l'església i no ha sigut fins aquest 2018 quan se l'ha traslladat al Museu de la Tècnica de l'Empordà, on torna a brillar.
Salvat del colomer
El rellotge es va recuperar en mal estat a primer cop d'ull, però sota els excrements d'ocells s'hi amagava una «joia oculta, plena de pols, bruta i a la que li faltaven peces», explica la responsable del museu, Anna Sayeras.
La seva recuperació del campanar de l'església de Sant Pere es va haver de fer amb una grua, ja que les seves dimensions impossibilitaven que es retirés per l'escala de cargol d'accés a la torre.
La idea la va impulsar el fotògraf Xavier Toral, després que l'aleshores rector de la parròquia, mossèn Josep Taberner, aconseguís completar els tràmits per substituir-lo per un sistema digital.
«Vaig demanar la implicació financera de l'Ajuntament per tal que ens ajudés», recorda Taberner. El llavors alcalde, Joan Armangué, hi accedí i el consistori va aportar 3.000 euros dels 6.000 necessaris. «Figueres no va entrar a la modernitat fins al 2003», ironitza el mossèn.
La incògnita de la construcció
El misteri planeja ara en la seva catalogació. El Museu centrarà els esforços a determinar la data de la seva construcció, que podria ser anterior a la Guerra Civil. Durant aquell període, l'església va ser víctima d'un important bombardeig i va cremar durant una setmana seguida.
L'estructura es va malmetre enormement i l'any 1937 se'n va començar la restauració. «Desconeixem si el rellotge es va restaurar aleshores o si se'n va fer un de nou», apunten des del museu. Però malgrat els 80 anys que separen aquells fets de l'actualitat, el museu seguirà la pista de l'empresa rellotgera que hi ha gravada a l'esfera de la peça. S'hi pot llegir «Manufacturas Blasco, Roquetes», una empresa actualment desapareguda i amb seu al Baix Ebre.
La recuperació del dispositiu va més enllà de la conservació d'una peça antiga, sinó que forma part de la memòria de la ciutat. En aquesta manifestació hi coincideix l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i Sayeras, que apunten que el rellotge serà un nou reclam per visitar el Museu de la Tècnica.
Procés laboriós
El procés per retornar la peça al seu estat original ha estat laboriós. Se'n va encarregar Josep Maria Sais, president de l'Associació d'Amics del Museu, que va dedicar un mes a desmuntar, numerar i reparar el rellotge per tal de fer-lo precís en el marcatge del pas del temps. I ho va aconseguir.
La «joia» llueix a l'entrada del Museu fins que els seus responsables li trobin una altra ubicació. «Tenim alguna idea molt divertida i important», diu Sayeras, que tanmateix no la vol revelar. Del que sí està convençuda és que tindrà «una ubicació privilegiada perquès s'ho mereix».
De l'existència de l'església de Sant Pere de Figueres se'n té coneixement des de l'any 1020 i, durant els gairebé mil anys d'història, s'ha transformat juntament amb la ciutat. La cessió de l'objecte s'ha fet per als propers 99 anys, després d'un acord entre la parròquia i la Fundació Privada Pere Padrosa Puignau-Margarita Pierre Mallol, que gestiona el museu.
