Figueres suma més de dos segles d'història teatral repartits entre l'antic Teatre Principal -ara el Museu Dalí- i el Teatre El Jardí. De les dues joies arquitectòniques només es manté dempeus El Jardí, construït el 1914 i pensat per ser una sala de cinema. Se sap, pels documents que es conserven a l´arxiu històric de Figueres, que el 1916 ja hi van començar a actuar companyies líriques.

Ningú és immune al pas del temps i el centenari edifici d'El Jardí demana una reforma. Malgrat que diverses veus de l'Ajuntament reconeixen que necessitaria una rehabilitació total, els treballs se centraran només en el sostre i la platea. Les obres que començaran en breus han obligat a tancar l'equipament cultural durant sis mesos.

La sala es va acomiadar temporalment del públic amb notes nadalenques. La sarsuela «El primer Nadal dels pastors», de mossèn Rossend Fortunet i Busquets, ha sigut l'última representació que ha acollit El Jardí abans de penjar el cartell de «tancat per reformes». El diumenge 7 de gener la sala es va transformar per última vegada en la Balma dels Pastors abans que hi entressin els operaris i la maquinària d´obres. Àngels, dimonis i pastors van desfilar per l´escenari i la platea de l´emblemàtic teatre figuerenc.

Conseqüència de la reforma, pressupostada en 300.000 euros, la sala no acollirà més espectacles fins que s´arregli l'estructura del sostre, on s'hi han detectat esquerdes, i es renovi tot el pati de butaques. Des de l'última representació dels pastorets, tots els futurs actes seran reubicats en altres espais de la ciutat, com la Cate o els Caputxins. El primer afectat ha sigut la Nit de l'Esport, que es va celebrar el divendres 12 de gener al Poliesportiu Municipal.

35 anys municipalitzat

El Jardí va ser adquirit per l'Ajuntament el 1983 convertint-lo en teatre de referència a la capital de l'Alt Empordà. L'última remodelació data del 1991 i s´hi van millorar les instal·lacions i es va reduir l'aforament de 1.500 a 941 localitats. Arran de la municipalització, es va apostar per una programació estable i de caràcter professional, durant aquells primers anys va acollir obres com El Cafè de la Marina o Cyrano.

Però més enllà de la programació efímera, «El primer Nadal dels pastors» resisteix al pas dels anys. Declarat bé cultural per l´Ajuntament de Figueres l'any 2010, es va estrenar el 25 de desembre del 1923 en el local Odeón, propietat del Patronat de la Catequística. S´ha representat des d'aleshores fins l'actualitat, amb una única interrupció durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra (1936-1945).

Ciutat de cinema i teatre

D'abans del 1816 ja es conserven documents que parlen d´un espai dedicat al teatre a Figueres, ubicat al solar de l'actual Museu Dalí, però de dimensions més reduïdes que el futur Teatre Principal que s'hi construí posteriorment i que fou destruït durant la Guerra Civil.

Tal com s'explica en el llibre Història del Teatre a Figueres 1816-1991 editat per l'Ajuntament, a mitjans del segle XIX i fins i tot abans de la inauguració del Liceu de Barcelona i dels teatres d'Olot i Girona, els figuerencs es van començar a interessar per tenir un «teatre de veritat» i que derivaria en la construcció del desaparegut Teatre Principal, dissenyat per l'arquitecte Josep Roca i Bros.

La llarga llista de sales de cine i teatre de Figueres deixa noms tan rellevants en la vida cultural de la ciutat i la comarca com el Círculo Apolo, posteriorment convertit en el cinema Sala Edison, tancat des del 1984, el Casino Menestral, el Teatre Principal, la Societat Coral Erato, la Catequística, el cafè-teatre Odeón, s´hi afegeix l´Auditori dels Caputxins i els dos últims locals construïts a la ciutat: la Sala Juncària i el Cine La Vegas.