Quan Susanne Lenk (Colònia, 1975) tenia sis anys, els seus pares van apuntar-la a equitació. Des d'aleshores, aquesta va esdevenir un hobby especial. Ella, però, es va dedicar professionalment a la fisioteràpia. El 2005, aprofitant un any sabàtic, va venir a l'Empordà per fer de guia en rutes llargues amb cavall i s'hi va quedar. Des de fa cinc anys, el hobby s'ha convertit en ofici: és educadora i entrenadora de cavalls a L'Escola del Cavall o, dit de forma més poètica, una "xiuxiuejadora de cavalls".

Les rutes amb cavall no van acabar d'interessar a Lenk. "No és la manera com a mi m'agrada relacionar-me amb ells, jo gaudeixo comunicant-m'hi i fent-li fer coses al cavall que ni ell mateix pensava poder fer", comenta. Així, treballa amb els cavalls domant-los, entrenant-los o reeducant-los quan existeix algun trauma o problema. Ho fa aplicant un mètode d'equitació etològica pròpia basada "en un codi ètic" on no té cabuda la força i que cerca, des de la lleugeresa, "ensenyar al cavall què vol dir l´equitació i el que s´espera d´ell".

Així, Lenk treballa per "descompondre la dificultat" que sent el cavall i per aconseguir un canvi positiu en ell que aporti seguretat al genet. Ho fa tant amb poltres com amb cavalls avançats. També amb exemplars que han arribat a un límit crític. És el cas d'Único, un cavall d'uns set anys que va patir recentment un greu accident amb la seva propietària. "Tenia un trauma molt profund amb la gent que anava més enllà de l´accident", comenta Lenk, que des de fa tres mesos li aplica el seu mètode i, d´una forma natural i pausada, va esvaint-li les pors.

El que fa Lenk es defineix a la perfecció amb un mot anglès, natural horsemanship, també conegut com a doma natural.

"És anar més enllà de ser simpàtica amb el cavall, és saber què necessita i com crees aquest vincle amb ell realment", explica. Segons Lenk, l'equitació etològica "és una ensenyança que em dona molta tècnica per relacionar-me amb el cavall i a ense­nyar-li què s´espera d´ell a partir d'una sèrie d'exercicis".

Lenk ho compara amb l'ensenyament de les matemàtiques. "Amb els nens no comencem amb alta matemàtica, sinó amb l´un, dos i tres", diu. Molts cops, en l'equitació, la mirada només es fixa en el genet i la gent s'oblida que el cavall no neix ensenyat. "No es pot esperar que el cavall pateixi un problema per actuar. Ell no sap donar voltes a la pista o fer un passeig tranquil amb una persona a l'esquena, algú li ha d´explicar", afirma tot afegint que el genet també "ha d'aprendre a escoltar el cavall". "L'equitació és un esport de risc, però la majoria el practica de forma lúdica; és un risc fer-lo sense saber si tens sota control el teu company", diu.

Veure treballar Lenk és tot un plaer. Parla amb Único amb suavitat i l'acarona en tot moment. Assegura que existeixen molts mètodes i que potser el seu no és el millor, però és cert que ella obté resultats. "El comportament natural del cavall salvatge no serveix per a l´equitació. Fan el contrari instintivament i nosaltres els ho hem d'ensenyar", comenta. Cal ser conscient de la força d´un cavall, un animal que pot pesar mitja tona i, per tant, cal establir un tracte entre ambdues parts basat en la seguretat, el control i el respecte. Molta gent intenta aconseguir coses del cavall a la força.

Lenk mostra com amb un simple toc de dits o ensenyant algun element, l'animal respon fent allò que se li demana. "He entrenat cavalls que ni tres homes podien aguantar. Per què estic viva encara? No és que sigui valenta, sinó que preparo els cavalls perquè em facin el pas següent d´allò que espero", diu.

També descarta que tingui més paciència. "Si espero el canvi, no passarà", però creu que com més petites són les seves passes "més de pressa anirà".

Lenk entrena al centre de (Re) Educació Equina Girona, ubicat a Tonyà. Per veure-la en acció, el 18 de febrer farà entrenaments oberts i demostracions gratuïtes de 10 a 1 del migdia. També es desplaça a altres hípiques gironines o allà on la requereixin.