Els cellers de la DO Empordà ja embotellen els seus vins amb taps fets amb suro de les seves finques o d'explotacions properes. La iniciativa, que es va començar a gestar l'any 2016, compta amb la participació de vint dels cinquanta cellers que conformen la denominació d'origen i té com a objectiu posar en valor el producte així com millorar la gestió d'aquests boscos.

Aquest primer any s'embotellaran 100.000 ampolles de vi, sobretot d'alta gamma, amb taps de la marca 'Tap de finca'. El projecte l'han impulsat conjuntament el Consell Regulador de la DO Empordà i l'Institut Català del Suro, amb la col·laboració de l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya (AECORK). El president de la DO, Xavier Albertí, assegura que es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya i que busca "donar valor afegit" als vins de la zona.

El director de l'Institut Català del Suro, Albert Hereu, a més, ha insistit en la importància de promoure la gestió dels boscos d'alzines. De fet, ha dit, actualment, "només s'està explotant un 50% de la massa forestal que hi ha a Catalunya" i que es concentra majoritàriament a les comarques gironines.

Un sistema "innovador"

Els taps han estat elaborats per empreses sureres de les comarques gironines. Ho han fet a través del sistema de traçabilitat que ha dissenyat l'Institut Català del Suro, que garanteix que els participants utilitzaran el suro de la seva àrea de proximitat i sempre garantint que es trobi dins l'àmbit de la DO Empordà. L'acord compta amb el suport de l'AECORK i també dels col·lectius de propietaris forestals.

El president de la DO, Xavier Albertí, assegura que es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya. De fet, la l'alzina surera representa prop del 45% de la superfície arbrada del Baix Empordà i el 25% de la de l'Alt. Les comarques gironines, a més, concentren el 80% de les hectàrees sureres de Catalunya.

Suro d'Extremadura o de Portugal

Malgrat això, Albertí ha explicat que, paradoxalment, en la majoria de casos el suro que es fa servir per embotellar els vins prové d'altres zones com Extremadura, Andalusia o Portugal. I és que el suro català necessita de mitjana uns 14 anys per assolir el gruix necessari -uns 4 centímetres- per poder ser utilitzat per elaborar taps. En aquestes altres zones, en canvi, el creixement és més ràpid. Per contra, aquesta tardança propicia que el suro català tingui una major densitat i una millor qualitat.

L'explotació de sureres, al 50%

El director de l'Institut Català del Suro, Albert Hereu, assegura que actualment només s'està explotant un 50% de la massa forestal formada per aquests arbres a tot Catalunya. Hereu admet que no es podria cobrir tota la demanda que hi ha al país però diu que hi ha un marge de gestió gran que cal explotar. No només, afirma, per donar un tret distintiu al producte sinó també per afavorir a una millor gestió dels boscos catalans.

Hereu diu que la iniciativa ja ha aixecat admiració entre cellers d'altres punts de Catalunya. Sobretot, assegura, entre aquells que treballen amb producte de proximitat i de manera natural. En aquest sentit, afirma que no descarten anar implementant progressivament el sistema a altres llocs. "Hem de poder exportar-ho perquè ara tenim la cadena muntada i el sistema garantit", insisteix.

5,6 milions d'ampolles

Pel què fa a la rendibilitat de l'aposta, Albertí ha volgut deixar clar que en cap cas es tracta d'un tema comercial sinó de "distinció". En aquest sentit, ha remarcat que per ara l'abast serà petit en relació a la quantitat de vins que produeixen anualment la cinquantena de cellers que formen part de la denominació d'origen.

Aquests vins -de cellers de l'Alt i el Baix Empordà- han triplicat les vendes en els darrers deu anys passant dels 1,7 milions d'ampolles comercialitzades el 2006 als 5,6 milions el 2016.