El PP ha tancat l'expedient informatiu i ha aixecat la suspensió cautelar de militància al regidor de Figueres Diego Borrego, a qui se li havia aplicat per les causes que hi havia obertes contra ell i que han acabat arxivades. Ara, el Comitè de Drets i Garanties del partit notificarà formalment tant a l'Ajuntament com al mateix regidor la seva nova situació per tal que es pugui reincorporar al grup municipal del qual se'l va expulsar.

Des d'aleshores, exercia com a regidor no adscrit i al capdavant del grup municipal només hi havia la portaveu i candidata per Girona a les darreres eleccions, Maria Àngels Olmedo.

Borrego ha celebrat la decisió i ha assegurat que té «moltes ganes» de tornar a treballar per al partit i, sobretot, per a la ciutat. També espera que el cas es resolgui al més aviat possible i que al proper ple ja pugui parlar «en nom del PP».

La justícia va arxivar les causes que pesaven sobre ell fa poc més d'un mes. Un jutjat de Girona l'investigava per haver gravat presumptament un home als lavabos del TAV de Girona, mentre que un altre de Figueres ho feia per possessió i distribució de pornografia infantil.

En aquest últim cas la resolució va donar la raó a la defensa que argumentava que els Mossos van actuar de manera «desproporcionada», ja que Borrego havia entregat voluntàriament el mòbil per tal de comprovar que era innocent del primer dels delictes i que, per tant, no tenia cap vídeo de l'usuari dels lavabos.

Després d'això, Borrego va iniciar els tràmits per demanar la seva restitució com a regidor del PP. El president provincial del PPC, Enric Millo, li hauria comunicat personalment la decisió aquest dimecres. De fet, ell mateix va anunciar fa unes setmanes que celebrava l'arxivament dels casos i que el partit li obriria de nou les portes si així ho reclamava perquè la suspensió va ser una mesura «cautelar».

Borrego no va voler deixar l'acta de regidor perquè «sabia que no havia fet res malament». Així ho va dir en una entrevista a L'Empordà, del mateix grup editor que Diari de Girona. «Se que a algú li hauria agradat veure'm políticament mort, no vaig voler donar la satisfacció a ningú», va afegir.