Què tenen en comú un raper, una estudiant d'Història, un periodista i un polític? Podria semblar l'inici d'un acudit si no fos perquè tots ells s'han hagut d'enfrontar a la justícia acusats d'injúries i calúmnies contra la Corona o d'enaltiment del terrorisme.
Josep Miquel Arenas Beltrán, Valtònyc (raper), Cassandra Vera (escriptora i estudiant d'Història), Jaïr Domínguez (periodista) i Jordi Pesarrodona (regidor de Cultura a Sant Joan de Vilatorrada) van entrar ahir a l'antiga presó de Figueres per sortir-ne dues hores després.
Ho van fer juntament amb l'advocada penalista Alexandra Rodríguez, convidats a l'acte de cloenda del Festival Còmic de Figueres després de l'últim espectacle Todos a la cárcel, en què es va posar sobre la taula «l'actual retrocés democràtic del dret a la llibertat d'expressió». També hi havia d'assistir el raper Pablo Hásel, que no hi va ser per motius de salut.
L'acte, conduït per la periodista Anna Punsí, començava amb la intervenció de Valtònyc, condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys i sis mesos acusat d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus contra la Corona i amenaces per unes cançons que va escriure. «M'han utilitzat d'emissari amb la finalitat de crear autocensura», deia un convençut Valtònyc amb el micròfon agafat d'aquella manera tan única i inimitable dels rapers.
Però per al mallorquí el veritable atac no és tant contra la llibertat d'expressió, sinó contra la llibertat d'ideologia. «El delicte és ser d'esquerres i independentista», insistia. Aplaudiments. I més aplaudiments que es repetien cada vegada que intervenia algun dels convidats.
I és que «per als juristes no hi ha manera d'entendre el que està passant, perquè la interpretació de les lleis no és la que ens van explicar a la facultat», puntualitzava l'advocada Alexandra Rodríguez. Però la situació va més enllà, perquè s'està separant la llibertat d'expressió i de protesta: «podem dir la nostra opinió mentre no protestem».
Per a Jaïr Domínguez, cal fer reaccionar la gent davant d'aquesta situació. «La provocació és una de les armes que tenim i l'hem d'aprofitar», va dir. Domínguez va ser citat a declarar per un presumpte delicte contra la Corona per una entrevista on apareixia amb unes pistoles de joguina simulant pràctiques de tir amb dibuixos de personalitats, entre les quals hi havia el el rei Joan Carles I i posteriorment absolt.
A més, per a Cassandra Vera, la tuitera que va ser condemnada i absolta també per un delicte d'enaltiment del terrorisme per fer acudits sobre la mort de Luis Carrero Blanco, les acusacions de «delicte d'odi s'utilitzen aleatòriament», i va llançar un dur advertiment: «Ara ens assemblem a Turquia, però el proper pas és l'Aràbia Saudita».
D'autocensura i por
Tots ells van reconèixer haver tingut por o haver-se autocensurat d'alguna manera o altra en algun moment des que els van encausar. «No estàs tranquil, però no vull que la meva filla de 8 anys visqui en un país feixista», va dir Jordi Pesarrodona, que va romandre durant tres hores al costat d'agents amb un nas de pallasso en una imatge que es va convertir en viral el passat 20 de setembre i a qui s'ha acusat de delicte d'odi i resistència greu.
«El meu fill gran de 7 anys em diu que vigili amb el que dic perquè podria anar a presó, però la por està bé que hi sigui perquè ens fa estar alerta», admetia per la seva banda Jaïr Domínguez.
Per a tots ells, la justícia a Espanya es fa a mida del delicte i l'encausat. «Has de vigilar amb el que dius, perquè tractes amb l'Estat que tractes i si poguessin ens cremarien», deia Domínguez.
Al cap i a la fi «si volen anar per tu, ho faran igualment encara que t'autocensuris», admetia Cassandra. I Valtònyc va anar més enllà: «Entraré a la presó perquè sóc pobre, però la diferència entre un pres polític i un de normal és que el primer entén que és una fase de la seva lluita».
L'acte va desbordar l'aforament de l'antiga presó, i és que la recepta no podia fallar: quatre convidats coneguts, l'antiga presó com a escenari i la justícia i la llibertat d'expressió de temàtica.
