Per tots aquells que anem sovint a l'Audiència de Girona -ja sigui com a advocats, jutges, fiscals, procuradors o, en el meu cas, com a periodistes-, ahir va ser un matí estrany. Estem acostumats que hi hagi més d'un acusat a la sala, però poques vegades tants com ahir. Estem acostumats que hi pugui haver seguretat, però no tanta com ahir. I estem acostumats a seguir els judicis, però en comptades ocasions ho fem des de la sala de premsa «per manca d'aforament».
L'Audiència de Girona va superar ahir el primer dia dels molts que queden per davant en els quals es jutjarà la trentena d'acusats (28 en realitat perquè un ja és mort i un altre està fugat), enmig d'un ambient, si més no, diferent. Tot i que era ben sabut per tothom des de feia unes setmanes que se celebraria aquesta vista, fins al dia d'ahir ningú no podia imaginar-se ben bé com aniria tot plegat.
La primera de les particularitats va arribar a l'hora de començar la sessió -sorprenentment- a temps, potser motivada per l'extens guió que hi havia per davant. Normalment les hores d'inici dels judicis solen ser orientatives, perquè al que a la teoria hauria de començar a les 10, a la pràctica no comença fins mitja hora després (o més!) per una infinitat de motius diferents. La composició de la sala tampoc passava desapercebuda. Dues fileres d'advocats a mà dreta i aforament complet pel que fa al públic (entre processats, agents dels Mossos d'Esquadra, estudiants de dret i familiars pròxims) van fer que la premsa i la resta de públic s'haguessin de conformar a seure a la sala de baix, on a través de dues pantalles podien anar seguint la vista en rigorós directe i amb un so que estava lluny de ser l'ideal.
Les dues primeres hores van anar destinades només a les qüestions prèvies on lletrat per lletrat va anar desgranant les particularitats dels diferents clients. Durant aquesta estona ja es va dibuixar un escenari ben diferent a partir de la tercera setmana, on no hi haurà una gran part dels acusats que van al·legar que no podien deixar de treballar en les seves respectives feines durant tant de temps. Així doncs, testifical i pericial es desenvoluparan amb una expectació menor a la d'ahir.
Després del recés de mig matí va començar el que la gran majoria d'assistents esperaven: les declaracions dels encausats. Això sí, moments previs, la sorpresa va venir de la banda sonora amb què es va rebre el públic de la sala de premsa, ni més ni menys que amb música de vals. A hores d'ara, en pensar-hi, encara em sembla curiosa aquesta tria, la qual una de les periodistes va silenciar amb un simple mut a la televisió, avalada per la resta de persones a la sala.
De trenta acusats en van declarar tres, i malgrat que podia semblar que encara n'hauria de declarar algun més a la tarda, el comiat del magistrat Adolfo García va ser una notícia de bon rebre per tothom, independentment de la seva funció. Avui, més.
