Emmerdats. Estem enfangats...» Amb aquests expressius epítets comença un escrit titulat «fer el tifa», publicat al nostre company d'editorial Empordà pel regidor figuerenc Òscar Vergés, representant d'una part de la transmutable esquerra (a mi ja se m'han oblidat i quan no em faig un embolic amb les nombroses i heterogènies denominacions amb les quals s'han presentat a les eleccions, no sé si per recordar allò del Lampedusa, « Cal que tot canviï perquè tot segueixi igual») com introducció a una particular i personal anàlisi de la situació político-social-econòmica i tutti quanti de la capital daliniana.

La veritat és que, després d'haver llegit i comentat en la darrera col·laboració (Avís) la nova estratègia, a parer seu netament i radicalment esquerrana, que sembla voler adoptar el PSC, no m'ha sorprès del tot aquest adjectivador desfet del cap (sense voler molestar si és que són un moviment assembleari) del, per moments, Compromís per Figueres, que potser es pot incloure en una tàctica per veure qui es presenta com a més ferm defensor de la que, recuperant un llenguatge que (després de tants anys de socialdemocràcia semblava estar oblidat), es podria tornar a anomenar «famèlica legió».

Però sí que m'ha deixat una mica preocupat perquè poden ser, ambdues declaracions, els símptomes d'una propera campanya electoral que hom pot témer sigui, més que de debat, de confrontació.

Perquè hi ha temes per debatre allunyats de demagògies i maniqueismes partidistes: el de les avaries en el subministrament elèctric en el west side, que són citades com a exemple paradigmàtic del suposat estat d'inoperància denunciat en l'article de referència.

Aquí, i parlo amb coneixement de causa avalat per quaranta anys de professional de l'àmbit, els ens menys responsables de l'atzucac són l'empresa subministradora, que es veu constantment estafada i perjudicada per conductes il·lícites administrativament i penalment, i l'Ajuntament que no té més competències que ajudar els altres cossos policials.

Però, és clar, estem en política; i en política és convenient carregar les responsabilitats sobre aquells la fallida dels quals et pugui representar un rendiment.

Jo, davant les crítiques dels opositors, siguin quins siguin ells i els governants, sempre he plantejat: Digui'm vostè, amb exactitud i detalls què és el que faria. És a dir, proposo menys crítiques i més propostes concretes.