L'Eduard no es pot entendre sense el Puig i el Vayreda. S'ha convertit en un mot compost i indivisible, sinònim d'un home «culte», un polític i un apassionat pel vi i la cultura empordanesa. La seva mort la nit de dilluns, als 76 anys, va agafar per sorpresa Figueres, la ciutat de la qual va ser alcalde (CiU) en el primer ajuntament democràtic (1981-1983).

«D'aquesta etapa, l'Eduard ha sigut el millor alcalde democràtic de Figueres», remarca Alfons Romero, historiador i regidor del PSC durant el govern de Puig Vayreda. I és que, malgrat les diferències polítiques, «érem catalanistes i demòcrates».

Va ser alcalde d'un govern de concentració i «eren uns moments molt difícils per a la política perquè hi havia en joc el prestigi dels ajuntaments democràtics», recorda Enric Pujol, regidor del PSUC en aquell primer mandat, i Puig Vayreda va ser capaç d'encapçalar un govern municipal d'unitat.

«Gràcies a la seva força personal va acabar superant les divisions entre partits», apunta Romero. Un home «polifacètic», el defineix l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, la gestió del qual va culminar amb la compra del Teatre Municipal El Jardí i de la Torre Galatea. «És una gran pèrdua per a la ciutat i la comarca», remarca.

Però més enllà de l'àmbit estrictament polític, Puig Vayreda ha dedicat una vida sencera a l'enologia (era llicenciat en Enologia per la Rovira i Virgili) i la cultura de l'Alt Empordà. «Va ser pioner en la reivindicació del vi empordanès» destaca l'actual president de la DO Empordà, Xavier Albertí. De fet, el consell regulador es va començar a gestar amb Puig Vayreda a l'epicentre i «va ser una de les primeres persones que van voler donar una imatge de marca pròpia».

Així mateix hi coincideix Josep Blanch, vinculat a la DO des dels 80 i president entre el 2003 i 2015. «La dedicació i l'esforç de Puig Vayreda van tenir molta influència en la dinàmica que ha agafat el vi de l'Empordà en l'actualitat», destaca. Tot i que en l'última fase de consolidació ja hi va participar des de fora, «sempre es va mantenir molt vinculat amb la marca».

Eduard Puig Vayreda ha sigut una de les personalitats més polièdriques de Figueres. «Era un enamorat de la ciutat de Figueres i tenia un constant interès per l'escriptura i la literatura», destaca Enric Pujol. I és que també es va fer un lloc en el món de la cultura com a director de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Aquest va ser el projecte «que li va permetre manifestar més extensament i amb més llibertat la seva vocació empordanesa», tal com va assenyalar Carlos Cusí Cusí en l'entrega a Puig Vayreda el 2009 de la Figuera de Plata. El comiat serà dijous, les 4 de la tarda, a l'església de Sant Pere de Figueres.