L' Eduard ens ha deixat un gran llegat. La seva darrera obra, que sortosament ha tingut ocasió de presentar, El jardí de Dionís, venia a ser una compilació de tot el seu saber, una visió que es declarava polièdrica al voltant de la bellesa del vi.

El seu coneixement no se centrava únicament en la tècnica o les qualitats gustatives del vi, com és més habitual, si no en tot allò que havia anat generant al seu entorn: el paisatge, l'art, la cultura, de la més popular a la més sofisticada i de la més allunyada a la nostra pròpia. Va ser un avançat al seu temps en la valorització del vi a casa nostra, i el trobem al darrere d'algunes de les grans fites d'impuls del sector: la direcció de l'Incavi, la Confraria de la bóta de Sant Ferriol o la càtedra d'enologia Fages de Romà, l'impuls del vi novell com a alternativa comercial pel vi empordanès... Des de l'assessorament de cellers, en especial la històrica cooperativa Ricardell i les seves conferències i publicacions, ha exercit un gran mestratge, que ens va portar a retre-li un homenatge amb l'assignació del «Bacus emporità 2017», la principal distinció que atorga el nostre Consell Regulador.

Perdem un gran erudit, -m'atreveixo a dir el més gran erudit de la cultura del vi de Catalunya-, amb una biblioteca especialitzada exhaustiva, que ell mateix va contribuir a enriquir i perdem, sens dubte, un excel·lent conversador i orador que sabia transmetre aquella joie de vivre tan francesa, ben impregnada d'una bona dosi de sornegueria empordanesa.

Si voleu recordar-lo i amarar-vos del seu saber us recomano de rellegir les planes d' El jardí de Dionís o, en un vessant més netament empordanès i literari, L'Empordà i el seu vi.

O amb un punt més hedonista que també li seria plaent, brindeu aquest vespre en el seu honor amb l'aliment més ritual, una bona copa de vi, si pot ser de país de tramuntana: Gràcies pel privilegi d'haver-te tingut entre nosaltres. Seguirem estimant la terra i el seu fruit més preuat.