Les Fires i Festes de la Santa Creu arrenquen els primers dies amb alguns dels actes més tradicionals. La Festa de l'Arbre és una d'elles i en aquest 2018 compleix cent anys. Set-cents escolars de catorze escoles de Figueres i una de Vilafant van celebrar-ho ahir amb activitats i la plantació de vegetació. L'Ajuntament destina 50.000 euros del pressupost municipal al manteniment d'aquest parc.

A les deu del matí els escolars de centres de primària -públics, concerts i privats- van començar a ocupar diferents punts d'aquest espai verd.

A la part baixa preparaven els recipients on van plantar vegetació en el marc d'alguns dels tres tallers organitzats relacionats amb la vegetació i l'ecologia urbana. Cada alumne, a més, va plantar un aglà d'alzina que es va endur en un test a casa per fer-lo créixer fins que sigui un arbre i es pugui trasplantar. A la part alta, se centraven en la plantació d'arbust a diferents punts escollits prèviament per l'Ajuntament, des de l'empresa Fisersa Ecoserveis, encarregada del manteniment de parcs i jardins.

Durant un segle els alumnes dels centres escolars de Figueres han dedicat una jornada a plantar arbres o vegetació. El parc Bosc és el principal protagonista però en algunes edicions també se n'han plantat a altres indrets de la ciutat.

Objectes per al futur

La festa d'ahir va incloure un acte per celebrar l'efemèride amb una càpsula del temps. Els petits van seleccionar prèviament objectes que van enterrar perquè les escoles en un futur, d'aquí cent anys més, puguin conèixer la història passada.

L'alcaldessa, Marta Felip, va destacar que l'objectiu de l'activitat és remarcar que gràcies a la Festa de l'Arbre s'ha aconseguit fer créixer el pulmó verd de la ciutat durant un segle. Es va inaugurar justament durant unes Fires i Festes de la Santa Creu l'any 1920.

Compren terrenys el 1915

L'origen del parc Bosc es remunta al 1915, quan es va encarregar a l'arquitecte municipal Ricard Giralt crear «una gran zona boscana i un jardí» popular en uns terrenys rústecs dels afores de la ciutat.

Un any més tard es van comprar els terrenys i el 30 de gener de 1918 l'Ajuntament va aprovar -amb un sol vot en contra- el projecte de construcció.

L'arquitecte, en la memòria del projecte, manifestava que la filosofia d'aquella obra era «un parc que, sense ésser un jardí, devia ésser un jardí de la ciutat i que sense ésser un bosc, guardés relació amb la natura».

Durant les Fires i Festes de la Santa Creu de 1918 es va celebrar una festa infantil amb escolars que van fer una plantada de pins a la part més alta dels terrenys. Tot i això, l'any abans ja s'hi havia fet una Festa de l'Arbre durant la qual es van plantar els primers pins de tot el complex.

L'historiador i cronista figuerenc Eduard Rodeja descriu al seu Llibre de Figueres (1962) com va ser aquella festa: «Els nens i nenes de les escoles municipals plantaren els pins, que avui són els més grossos que hi ha a la part superior del parc». La festa consistia principalment en una plantada de pins i un berenar per a la mainada.

Avui, cent anys després, manté les mateixes activitats, adaptant-se a les necessitats del parc.

El polític i escriptor Josep Puig Pujades escrivia el mes de gener de 1918 a l' Empordà Federal: «El nostre parc serà més perfecte quan més s'acosta a ésser el pas de la natura a l'arquitectura, aplec artístic dels arbres i les plantes de la nostra contrada amb les pedres i els monuments que consagrin l'esperit ciutadà. Per això, el nostre parc deu tenir per nucli tot el seu traçat, un edifici museu, termes, biblioteques, etc. Que sigui l'empremta de l'home en la natura, la besada del cervell ciutadà a la generosa naturalesa, escola sempre oberta a la més pura bellesa».