Figueres podria iniciar expedients per expropiar habitatges en mans d'entitats bancàries que fa més de dos anys que estan buits per destinar-los a un ús social. L'aixecament de la suspensió a la Llei de l'Habitatge de Catalunya ho permet i l'alcaldessa, Marta Felip, ha anunciat que ja ha donat indicacions als serveis tècnics perquè s'estudiï. El destí dels pisos seria l'habitatge social.

Des de Compromís d'Esquerres es va reclamar que s'obligui la Sareb . Disposen d'uns set-cents pisos a la ciutat, una part vandalitzats. Per això qüestionen que ara vulgui impulsar un nou sector a l'Olivar Gran.

La ciutat té una manca important d'habitatge social. Des de fa dos anys s'adquireixen pisos que han de sortir a subhasta acollint-se al dret de retracte que els dona prioritat. Segons les dades aportades per l'alcaldessa, dels noranta dels quals disposarien, una trentena en breu podrien estar disponibles per llogar.

A la mesura se'n podria sumar una de nova després que el 28 de març passat el Tribunal Constitucional (TC) va aixecar la suspensió temporal d'alguns dels preceptes que havia impugnat el Govern central contra la Llei catalana 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.

Per a un ús social

Felip constata que «ara podem expropiar l'ús per destinar-lo a habitatge social i el meu encàrrec va ser: tirem-ho endavant» perquè es tracta d'una «oportunitat de tenir més pisos que no sigui només la compra per tenir un parc d'habitatge més extens del que podem tenir, i ho estem treballant».

El debat sobre l'habitatge social i el que està en mans de bancs va sorgir al darrer ple arran de l'aprovació inicial del pla per desenvolupar el sector de l'Olivar Gran, a tocar l'avinguda Salvador Dalí i que llinda amb Vilafant. Està en mans de la Sareb, la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària, conegunda com «el banc dolent».

Reticències de l'oposició

Les reticències de part d'alguns grups del consistori a l'impuls del pla es deuen al fet que qui el porti a terme sigui justament la Sareb, amb molts pisos en propietat buits.

Des de Compromís d'Esquerres, Òscar Vergés va posar sobre la taula que «des del 2016 la ciutat té més de 700 pisos de la Sareb i 620 estan en bon estat». Per tant, entén que «per a mi, la solució tampoc està a comprar pisos a una entitat que ha fet fora la gent» i, a més, demana més celeritat perquè, dels comprats, encara no n'hi ha cap al mercat.

A més, Vergés és molt crític amb la Sareb perquè considera que es desentén dels immobles dels quals disposa. Va recordar que «molts estan vandalitzats, en mal estat». Des de la CUP i el PSC també van mostrar desconfiança cap a la Sareb a l'hora de donar el vot a l'impuls del nou sector.

Des del Govern, en canvi, l'alcaldessa va voler manifestar que «en relació a les fòbies cap a la Sareb no hi entraré, tothom té la seva concepció» però va defensar que el pla especial per al sector dels Olivars permetrà urbanitzar aquesta zona, tal com va publicar Diari de Girona al gener, recosint el sector amb la resta de la ciutat i amb millors connexions entre aquesta zona, la ciutat i Vilafant. El pla permetrà el desenvolupamenti la connectivitat d'un lloc desconnectat de la ciutat, va dir.