L'adjectiu «culte» es va convertir ahir al vespre en la paraula més repetida durant la taula rodona en record de l'enòleg, escriptor i exalcalde de Figueres (1981-1983) Eduard Puig Vayreda. L'acte, organitzat per Atenea, l'Agrupació de Cultura del Casino Menestral, va aplegar polítics, familiars, amics i coneguts per homenatjar i mantenir viu el record de Puig Vayreda a través de les experiències compartides amb el seu fill, Oriol Puig, l'exalcalde Joan Armangué, l'expresident de l'Institut d'Estudis Empordanesos i docent Pere Gifre, el professor Joan Manuel Soldevilla i l'alcadessa Marta Felip.

Amb una personalitat «inquieta, seriosa i irònica», tal com va definir el seu fill, Eduard Puig Vayreda ha deixat petjada a la ciutat que ahir el va recordar després de la seva mort sobtada el 16 d'abril.

La curiositat i el caràcter polifacètic el va erigir com un dels prohoms de Figueres. «Era un home d'ideals, pensador generós, creatiu, solidari i culte», el definia Armangué, que en va destacar el seu caràcter conciliador, clau en el primer ajuntament democràtic de la ciutat.

«Durant el seu mandat la ciutat va viure l'únic govern d'unitat. Cap alcalde ha aconseguit liderar governs tan sòlids i estables com el seu», va insistir. L'esperit de Puig Vayreda era el del pacte.

Però la seva estima per la ciutat també el va portar a combatre la desmemòria de figures com Joan Arderius o Narcís Fages de Romà, els que ell anomenava «els injustos oblidats». Una desmemòria que s'arreglaria amb la proposta que Armangué va fer ahir a l'actual alcaldessa Marta Felip: «Traslladi al Nomenclàtor la proposta de canvi de nom de la plaça Isabel II (a la ciutat hi ha un carrer i una plaça amb el mateix nom) pel de Narcís Fages de Romà. Li devem a l'Eduard».

Vi i cultura

La participació de nen en el grup d'escoltes li va permetre forjar les idees de civisme, l'amor per la naturalesa i el patriotisme, recordava el seu fill Oriol. Un primer contacte que, de gran, el portaria a convertir-se en un respectat enòleg i escriptor que fundaria la Confraria de la Bota de Sant Ferriol i dirigiria l'Incavi.

Segons Pere Gifre, Puig Vayreda era un «ciutadà honrat, un prohom i una persona compromesa amb la ciutat». Ell va ser el seu successor a la presidència de l'Institut d'Estudis Empordanesos, quan va agafar el relleu de Puig Vayreda l'any 2007, i va seguir el camí que ell ja havia traçat. «Home culte i de cultura», va ser capaç, segons Gifre, de crear un abans i un després en la institució.

De fet, la d'ahir va ser una taula rodona sense discrepàncies, en què tots els participants van coincidir no només en el seu llegat, sinó que van situar Puig Vayreda com un home amb una «ironia esmoladíssima». Així ho deia una de les amistats més recents que va forjar, la de l'escriptor i periodista Joan Manuel Soldevilla. «Algú que amb 70 anys fa nous amics ja diu molt de la seva personalitat», va assegurar, i va apel·lar els assistents a «no recordar-lo, sinó a sentir-lo viu». Una proposta per aconseguir-ho seria que l'obra inèdita de Puig Vayreda veiés la llum. Sota el pseudònim de Pere Carrer va publicar nombrosos articles en mitjans de comunicació. L'últim dels seus llibres és El Jardí de Dionís (Brau Edicions).

L'acte es va clausurar amb la intervenció de l'alcaldessa, Marta Felip, que va insistir en el llegat polític d'Eduard Puig Vayreda. I és que durant l'any i mig en què va ser alcalde es va municipalitzar el Teatre Jardí, es va adquirir la Torre Galatea (anteriorment Gorgot) i es va aprovar el POUM (1983) encara vigent.

L'Ajuntament de Figueres va reconèixer la seva trajectòria amb l'entrega de la FullaFiguera de Plata (2009).