Si ja de per si mateixa la societat figuerenca sol trobar-se en un estat de permanent revolta i de constant desassossec; si és, com es diu popularment en castellà, un culo de mal asiento; si està farcida de Penèlopes que desfan de nits els que altres treballen de dia, de manera que no acaba mai de saber què és el que vol ser, no ja quan sigui gran si és que alguna vegada hi arriba (en els 50.000 posava el llistó l´exalcalde Joan Armangué), sinó ara mateix, només ens faltava que l´alcaldessa Marta Felip hagi estat rescatada, a la manera del profeta Elies i del seu mateix antecessor en la funció política municipal, Santi Vila, pel carro de foc del poder i elevada a la glòria celestial política i administrativa barcelonina. Perquè el problema que a partir d´aquest moment se´ns planteja, més ben dit que es planteja al PDeCAT o el que quedi d´ell, a l´hora que també a la mateixa ciutadania és, seguint la narrativa bíblica, qui és o ha de ser l´Eliseu al qual la militància ha d´anar a trobar, postrar-se davant d´ell rostre en terra i reconèixer-lo com a cap. I, o molt m´equivoco o en aquesta qüestió s´estan cometent importants desencerts interpretatius perquè una cosa és qui ha de substituir Felip a l´alcaldia fins a les eleccions del 2019 i altra qui ha de liderar la formació nacionalista en la propera contesa electoral.
En el primer del casos té la resposta la legislació quan diu que el proper alcalde (o alcaldessa, és clar, obviem aquestes punyetes de citar de manera constant el masculí i el femení), si no és elegit per majoria absoluta del consistori (11 vots), tasca que ja es va intentar i que, com vam predir en el seu moment, va fracassar (o ara no perquè Francesc Cruanyes no és Felip?), el càrrec recaurà en el cap de llista de la formació més votada, Cruanyes en aquest cas, a no ser que aquest també renunciés vistes les nul·les simpaties que el seu lideratge genera, però circumstància poc probable a tenor del seu conegut tuit en el qual declara que l´única possibilitat que es planteja és que ell sigui el proper, encara que accidental, alcalde.
Pel que fa a l´elecció del candidat del PDeCAT o del que en quedi, a les properes municipals, si bé pel que sembla hi ha alguna candidatura de «farol» (símil «querella catalana» que es posa amb la intenció de retirar-la una vegada obtingut el fi vertader que es perseguia, és a dir, en aquest cas pressionar per ser incorporat a la llista en posició rellevant que asseguri un futur econòmic), tot apunta que la militància es decantarà per Jordi Masquef que mèrits i experiència ha assolit en aquest surrealista, per figuerenc, mandat municipal.
