A menys d'un any per la celebració d'eleccions municipals, els grups ja han començat a moure fils i es preveu que la cursa per encapçalar el govern de Figueres sigui intensa i aferrissada. El resultat serà un ple tant o més fragmentat que l'actual amb les possibles incorporacions de noves formacions sorgides de plataformes ciutadanes.
Aquesta serà la principal novetat dels futurs comicis, que podrien suposar també el retorn a l'Ajuntament d'històrics polítics figuerencs. Si l'actual consistori compta amb set grups municipals (i dos regidors no adscrits) amb els seus respectius homòlegs en àmbit nacional, la divisió es pot accentuar encara més amb l'entrada en joc de moviments veïnals i de plataformes ciutadanes.
Aquesta segona iniciativa gira entorn a l'exregidor Alfons Romero, exlíder de Fòrum Cívic i membre de la plataforma ciutadana Figueres Democràcia, que serà absorbida pel nou partit.
La candidatura serà transversal i la integraran veïns, empresaris i persones provinents de diverses formacions polítiques i vol recollir el vot descontent amb la resta de formacions de l'Ajuntament.
Ja s'han mantingut converses i comencen a sonar noms per integrar la llista (però que no es faran públics fins que siguin definitius). El grup vol trencar amb personalismes i teixir una agenda de ciutat que ara troben a faltar. La candidatura es constituirà com a partit polític, el nom del qual encara està per determinar.
Sense personalismes
El cap de llista es decidirà a través de primàries a dues voltes cap a la tardor, però la formació ja està treballant en el programa electoral, al marge de la política nacional i amb Figueres a l'epicentre. L'ideari s'acabarà de perfilar aquest estiu i tindrà com a esquema tres eixos: el territori, les persones i l'economia.
Romero va ser regidor en el primer ajuntament democràtic de Figueres amb el PSC entre el 1979 i el 1987 i va continuar vinculat al partit fins que va formar el Fòrum Cívic i en va ser regidor entre el 1995 i el 1999.
Anys després es va fundar la plataforma Figueres Democràcia, integrada per membres de la societat civil i exregidors com Romero o l'exedil d'ERC Joan Antoni Bertran. També l'integraven representants veïnals com Joan Oliva o persones altament actives en els moviments socials com mossèn Josep Taberner.
Figueres Democràcia no es va acabar presentant a les eleccions municipals del 2015 i durant aquests anys han ofert un espai de reflexió, a més de capitanejar diverses actuacions reivindicatives.
Romero, que va participar en el primer govern de concentració quan Eduard Puig Vayreda era alcalde, és un defensor de la política vocacional i la cultura del pacte, el consens i la transversalitat. Les majories ja són cosa del passat, però amb la irrupció de noves formacions la correlació de forces al ple municipal pot canviar.
