Soc de la vella escola, d'aquells paios que associen fer una copa amb el fet d'assaborir un whisky assegut al gronxador del porxo de casa i amb una escopeta retallada sobre les cames mentre mira amb esperança els últims raigs de sol d'un horitzó incert. Soc un romàntic, ho sé. Malgrat això, quan vaig assabentar-me que el Castell de Peralada tornava a ser l'escenari d'una de les úniques cites de tot l'Estat sobre la que, sens dubte, s'ha convertit en la beguda més popular i chic de la darrera dècada, em va semblar una oportunitat ideal per desprendre'm de tòpics, flipades de pel·lícula i prejudicis absurds per capbussar-me de ple en les seves entranyes. No estic parlant de l'ayahuasca sinó del gintònic i el seu cap de setmana gran a The Gin&Tonic Experience, que enguany celebrava la seva sisena edició.

I no anava errat perquè perdre'm pel pavelló del Parc del Castell de Peralada amb l'únic interès de xafardejar per les sis zones temàtiques en què estaven distribuïdes les ginebres i les tòniques premium participants, així com una llarga llista d'essències botàniques i tot seguit, beguda en mà, departir amb els gintomaníacs presents, tirar algun trasto innocent i infructuós (la història de la meva vida) i passejar pels jardins annexes, convertits per a l'ocasió, durant les dues nits de la mostra, en un suggeridor espai chill out, va ser una veritable delícia, quasi una experiència religiosa, com cantava el pseudopoeta random Enrique Iglesias.

Em confessava entre copes el director del certamen, Ferran Vila, sommelier i conegut restaurador de la província de Girona, que el gintònic ha sabut reinventar-se durant els darrers anys, sortir de l'ostracisme social i elitista en què es trobava confinat feia anys per ressorgir i reinventar-se com una de les begudes més populars i transversals del moment, socialment parlant.

Cirereta «freak»!

Veure gent de diferents carteres i condicions gaudint per igual d'una vetllada tan accessible, exòtica i poc usual en un, generalment, gens estimulant panorama d'oci nocturn alt-empordanès, li donaven la raó. I si amb aquests arguments encara quedava alguna reticència per admetre l'èxit d'una proposta que és referència, només calia aturar-se davant l'atracció La tramuntana de la sort, una peixera on el visitant que ho volgués -amb ulleres d' snorkel incloses- podia atrapar més degustacions al vol. La cirereta freak a una experiència inoblidable.