rimer va ser Santi Vila. I ara, Marta Felip. Com si d'una profecia es tractés, Figueres tornarà a quedar orfe d'alcalde electe sis anys després que Vila es convertís en conseller de Territori i Sostenibilitat (2012). I és que els dos últims batlles que ha tingut Figueres han abandonat el govern de la ciutat -Felip preveu fer-ho en els propers mesos- per fer el salt a la política nacional. Vila sembla que va fer escola i la seva successora ha seguit les passes fins al Palau de la Generalitat per convertir-se en Secretària general d'Empresa i Coneixement.
El 4 de gener del 2013, l'exalcalde Santi Vila (2007-2013) va passar el relleu a Marta Felip (2013-2018?), qui es va convertir de retruc en la primera alcaldessa de la història de Figueres. Ell marxava com a conseller de Territori i Sostenibilitat, i deixava enrere una còmoda majoria absoluta aconseguida el 2011 que heretava Marta Felip amb 12 regidors. Un consens que no es va revalidar en els comicis del 2015 (7 regidors).
En canvi, Felip marxarà d'un govern en minoria -amb només 5 regidors-, un plenari altament fragmentat i una ciutat amb greus problemes socials i de pobresa. Així, els dos últims alcaldes de CiU-PDeCAT han governat en cicles de sis anys i amb mandats inacabats. Santi Vila, entre el 2007 i principis del 2013, i Marta Felip, des del 2013 fins aquest 2018.
Es fa difícil saber què hagués passat si a Santi Vila no li haguessin ofert una conselleria o si l'hagués rebutjada. El que és complicat de negar és que l'exalcalde va contribuir a l'escalada política de Felip, que ocupava la posició número dos com a independent a les eleccions del 2011. La seva dimissió li va permetre fer-se un lloc a l'antiga CiU -ara PDeCAT-, erigir-se com l'hereva legítima i passar de secretària en múltiples consistoris a primera alcaldessa de Figueres.
Relleu fluid
El primer traspàs, però, va ser més plàcid que l'actual i es va efectuar en qüestió de dies. El dijous 27 de desembre de 2012, Santi Vila prenia possessió del càrrec al capdavant de la cartera de Territori i Sostenibilitat en el govern d'Artur Mas i dos dies després, el dissabte 29, ja signava la renúncia a l'alcaldia de Figueres. Una setmana després, el divendres 4 de gener de 2013, se celebrava l'acte de presa de possessió al Saló de Plens de l'Ajuntament. Marta Felip es convertia en la primera alcaldessa de la ciutat i des d'aleshores ha continuat fins a l'actualitat.
El relleu va ser fluid, amb dotze vots de CiU i AMC, però la minoria del govern actual complica proposar un candidat alternatiu al primer tinent d'alcalde, l'independent Francesc Cruanyes, ja que hauria d'aconseguir els 11 vots necessaris per a la majoria absoluta.
L'alcaldessa ja ha dit que es prendran «el temps necessari» per fer el relleu a l'alcaldia de Figueres mentre ja ha començat a exercir de secretària d'Empresa i Coneixement. Un temps que no seria necessari si el PDeCAT veiés amb bons ulls substituir Felip per Cruanyes. De fet, el partit ha insistit que no hi ha incompatibilitat de càrrecs però tant la secretaria com l'alcaldia requereixen dedicació completa.
El present escenari guanya en surrealisme, ja que la incertesa sobre el relleu de Felip obliga a alentir el procés. La cadira està més renyida ara que el 2012, quan la substitució de Santi Vila era més que clara. Qui ocuparà la cadira de Felip si finalment decideix marxar és una de les principals incògnites del panorama polític figuerenc més immediat. Tot apunta que Cruanyes no es deixarà trepitjar tan fàcilment, malgrat que el PDeCAT hi vulgui situar el més que probable futur alcaldable del partit, Jordi Masquef.
Ara, però, es plantegen incògnites que només el temps i els delfins d'uns i altres resoldran: Felip també farà el salt a l'empresa privada, com Santi Vila? Qui agafarà el seu relleu? El futur alcalde governarà un mandat i mig per després marxar a la Generalitat? És l'alcaldia de Figueres un indispensable per promocionar-se políticament en el govern català?
