14 de juliol de 2018
14.07.2018

Pescadors i científics del Port i Cadaqués repoblen de gorgònies el cap de Creus

Els integrants del projecte n'han alliberat 130 exemplars des de l'abril i ahir al matí se'n van retornar 50 més · Les proves pilot prèvies han permès demostrar que més del 90 per cent de les que s'han retornat al mar sobreviuen

14.07.2018 | 01:10
Pescadors i científics del Port i Cadaqués repoblen de gorgònies el cap de Creus

Els pescadors artesanals del Port de la Selva i Cadaqués han començat a alliberar gorgònies (una espècie similar al corall) perquè tornin al seu hàbitat natural. Des de l'abril n'han alliberat 130 i ahir se'n van retornar 50 més. La iniciativa forma part del projecte en el qual treballen pescadors, científics i l'administració per tal de retornar al mar les que queden atrapades a les xarxes. Continuaran fins al setembre quan es valoraran els resultats. Les proves pilot han demostrat que el 90% de les que es van replantar en unes superfícies metàl·liques van sobreviure. Els impulsors no descarten ampliar la iniciativa a d'altres confraries catalanes.La gorgònia és un animal marí que viu a grans profunditats i que es considera una de les principals espècies «estructurals» del fons marí perquè genera hàbitats i promou la vida de molts peixos. Fins ara, molts pescadors d'arts menors del Port de la Selva i Cadaqués en trobaven atrapades a les seves xarxes i pensaven que el mar «les havia expulsat», com passa amb altres algues. El projecte que ha unit els tres sectors i que està liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC pretén recuperar i protegir el fons marí del cap de Creus alhora que es fomenta la pesca sostenible i es mantenen els hàbitats submarins d'aquestes espècies.El projecte va començar el 2015 i s'han portat a terme proves pilot replantant gorgònies a 85 metres de profunditat al cap de Creus. El 90% van sobreviure i es van mantenir en línia recta, el que es considera una proesa difícil tenint en compte les corrents marines de la zona. Des d'aleshores, pescadors, científics i l'administració treballen en el projecte. Des de l'abril fins ara, n'han retornat unes 130 al mar del cap de Creus. Aquest dilluns, n'han llençat una cinquantena més. El procés de replantació es mantindrà fins al setembre, coincidint amb l'època de pesca artesanal.

Peixeres de recuperació

El procés s'inicia quan els pescadors les localitzen entre les seves xarxes. Per salvar-les, se les col·loca amb aigua de mar durant el trajecte de retorn a la Confraria (que és on hi ha les peixeres de recuperació que les mantenen a una temperatura de 14 graus). Un cop a les instal·lacions, els animals es dipositen a les peixeres i, després, els científics les enganxen amb una resina a les roques. Un cop recuperades, es retornen al mar. El científic de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, Andrea Gori, ha explicat que al setembre es realitzarà un robot submarí que s'encarregarà de comprovar el nivell de supervivència.

A hores d'ara, hi participen sis embarcacions d'arts menors del Port de la Selva i tres més de Cadaqués però els seus impulsors no descarten estendre la iniciativa a altres confraries de la costa catalana perquè aquesta espècie viu a tota la Mediterrània.

En els últims anys, els boscos de gorgònies, igual que altres espècies estructurals, s'han vist afectades pels impactes derivats de l'activitat humana, com l'efecte erosiu de les arts de pesca, el canvi climàtic i la proliferació d'algues filamentosa que es calcula que poden haver suposat la pèrdua de prop del 30% del teixit viu de gorgònies del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i el Parc Natural del cap de Creus. Gori remarca, però, que es tracta d'un problema generalitzat a tota la costa, que afecta especialment als boscos ubicats en punts on pesquen les embarcacions d'arrossegament. El projecte ResCap s'emmarca en el programa Pleamar de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per la Transició Ecològica i cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).

El projecte que lidera l'Institut de Ciències del Mar del CSIC deriva d'altres projectes previs com el MERCES ( Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas), i ShelfRecover ('Restauració ecològica de las espècies estructurals bentòniques en la plataforma continental'), amb participació del CSIC, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, i diversos agents socials i administracions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook