El jutjat que investiga l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, per un delicte de desobediència en relació a l'1-O l'ha citada a declarar a mitjans setembre. Segons recull la providència que se li ha fet arribar -i que ella mateixa ha penjat a xarxes- l'alcaldessa s'ha de presentar davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 6 de la ciutat el proper 18 de setembre a les onze del matí. En una piulada a Twitter, Felip ja ha avançat que hi anirà "amb la consciència ben tranquil·la". "L'1 d'octubre del 2017 els alcaldes ens devíem i ens devem a la voluntat del poble", hi afegeix. Les diligències que es van obrir contra l'alcaldessa de Figueres surten d'un atestat instruït per la Guàrdia Civil; i per tant, a Marta Felip se l'investiga d'ofici. Precisament, ara fa poques setmanes, l'alcaldessa de Girona també va declarar per haver cedit locals electorals per l'1-O. En aquest cas, en el marc de la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya.
El Jutjat d'Instrucció Número 6 de Figueres ja ha citat formalment a declarar l'alcaldessa de la ciutat com a investigada per l'1-O. Ho fa en el marc de les diligències que va obrir per un delicte de desobediència arran d'un atestat policial de la Guàrdia Civil. Segons recull la providència que ha rebut Felip, s'ha de presentar davant del jutjat el proper 18 de setembre a les onze del matí.
L'alcaldessa de Figueres, en una piulada a Twitter, ja ha avançat que pensa personar-se davant del jutge. "El jutge em cita a declarar. Hi aniré amb la consciència ben tranquil·la. L'1 d'octubre del 2017 els alcaldes ens devíem i ens devem a la voluntat del poble", escriu Marta Felip.
La citació judicial a Marta Felip, precisament, arriba poques setmanes després que l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també declarés en relació a l'1-O. En aquest cas, pels delictes de desobediència i prevaricació en el marc de la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya sobre la cessió de locals electorals per al referèndum.
Madrenas, que va declarar des del seu despatx assistida per advocat, va respondre una única pregunta, que buscava esbrinar com es van posar a disposició de la ciutadania els diferents col·legis electorals. L'alcaldessa de Girona va assegurar que era "públic i notori" que ningú de l'equip de govern, cap treballador públic o responsable dels centres va obrir els col·legis (perquè no havien tancat des del divendres).
A Roses, arxivada
Apart de Felip, una altra alcaldessa de la comarca, la de Roses, Montse Mindan, també va haver d'anar als jutjats per haver donat suport a l'1-O. En aquest cas, però, la causa no se li va obrir d'ofici, sinó arran d'una denúncia presentada per un particular. Mindan, a qui molts alcaldes i regidors de la comarca van acompanyar fins als jutjats, es va negar a declarar.
A mitjans d'abril, Instrucció 1 de Figueres va arxivar la causa contra ella (també oberta per desobediència). La interlocutòria concloïa que no es va acreditar que l'alcaldessa de Roses incomplís l'advertiment de l'Estat per engegar qualsevol actuació que permetés la celebració del referèndum. El jutjat sí que admet que Montse Mindan va signar un decret donant suport a la votació, però com que ho va fer abans que li arribés l'advertiment, la interlocutòria recollia que aquí no hi havia delicte.
