30 de juliol de 2018
30.07.2018

L'Escala compra els terrenys de Vilanera on s'hi va aturar el polèmic camp de golf

L'Ajuntament ha adquirit 33 hectàrees per 180.000 euros. Continuarà negociant per intentar comprar el mas on s'hi projecte un centre d'interpretació · Al sector s'hi va aturar fa 15 anys un projecte que incloïa 320 habitatges i golf

30.07.2018 | 14:03
L'Escala compra els terrenys de Vilanera on s'hi va aturar el polèmic camp de golf

L'Ajuntament de l'Escala ha arribat a un acord per comprar els terrenys del mas Vilanera. Es tracta de més de 30 hectàrees de terreny d'un alt valor paisatgístic i arqueològic, on fa poc més de 15 anys es pretenia construir un camp de golf i una urbanització de 327 habitatges. La compra és el resultat d'anys de negociacions. 

La compra dels terrenys de Vilanera no inclou l'edifici del mas, tot i que tant l'Ajuntament de l'Escala com la Generalitat ja han manifestat en diferents ocasions la voluntat que aquest també acabi sent de titularitat pública.

En aquest sentit, ja es va signar un protocol el 2009, entre la conselleria de Medi Ambient i l'Ajuntament amb l'objectiu de poder-hi fer un espai d'interpretació del medi natural i socioeconòmic, vinculat als dos parcs naturals. Es continua treballant, però, per arribar a un acord també per a l'edifici.

Els terrenys estan situats des de la zona industrial de la carretera de Bellcaire per una banda, fins a la carretera d'Albons a la zona del camp dels Pilans, per l'altre.

Es tracta de terrenys que actuen com a únic connector biològic entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

L'alcalde de l'Escala, Víctor Puga, ha valorat que "aquest és un gran dia, perquè permet sumar aquests terrenys als espais lliures públics del municipi de l'Escala i complir la finalitat de protecció del paisatge i difusió dels valors dels parcs naturals, així com protegir el patrimoni arqueològic i històric del municipi".

Restes arqueològiques

Els terrenys de Vilanera inclouen espais d'un alt interès històric, com són les restes del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Vilanera (fundat el 1328 i abandonat a inicis del segle XV). Amb les darreres excavacions arqueològiques, fetes l'any passat, es va descobrir una estructura funerària que remuntaria l'ús d'aquesta zona al neolític mig (al voltant del 4.500 a.C).

L'atribució cronològica representa una important novetat que permet ampliar considerablement la utilització del sector de Vilanera com a espai funerari i que aporta un testimoni arqueològic d´excepcional interès per reconstruir els inicis del poblament d´aquest territori.

A la zona ja s'hi havien trobat amb anterioritat restes d'altres èpoques, com una necròpolis d'incineració del Bronze Final i la primera edat del Ferro o restes de construccions i d'enterraments d'època romana.

Connexió entre parcs naturals

Pel que fa al seu valor natural i ecològic, la finca és clau com a connexió entre els parcs naturals dels Aiguamolls i del Montgrí. La finca té dos hàbitats d'interès comunitari amb categoria de prioritari, segons la Directiva Hàbitats 92/43/CEE.

D'una banda, es tracta de prats mediterranis rics en anuals i basòfils (Thero-Brachypodietalia). Hi ha presència del llistó com a espècia dominant, així com argelaga, farigola, lleteresa de Niça o Aster sedifolius, entre d'altres.

Hi ha una gran diversitat florística, amb una trentena d'espècies diferents. Aquest hàbitat inclou dues espècies de gran interès ecològic com són l'Astragalus Tragacantha (protegida per la Llei d'Espais Naturals 12/1985) i la Filago lusitanica (inclosa dins el Llibre Vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya, amb categoria de Vulnerable i de la qual a tota Catalunya únicament es coneixen dues localitzacions). De l'altra, les dunes amb pinedes de pi pinyer o pinastre.

Litigi judicial pel camp de golf

Els terrenys de Vilanera van ser objecte d'un llarg litigi -impulsat per entitats com el Fòrum l'Escala-Empúries o Salvem Empordà- a principis de segle, quan s'hi volia desenvolupar una important operació urbanística lligada a un camp de golf de 18 forats.

Durant anys es van portar a terme protestes i reclamacions per aturar un projecte que urbanitzava l'important sector. A la zona s'hi van trobar restes arqueològiques. 

Finalment, la Comissió Territorial d'Urbanisme va desclassificar aquest espai, que va passar a ser sòl no urbanitzable costaner, clau C3, fa 15 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook