L'Ajuntament de Figueres ha aprovat inicialment l'ordenança de terrasses que ha de posar ordre a l'ocupació de la via pública. Des del 2015 s'esperava que es donés tràmit a aquesta eina la necessitat de la qual va anar creixent amb l'increment de terrasses dels darrers anys. L'oposició va coincidir a recordar el llarg retard i va optar per donar el vot favorable o l'abstenció per tal que comenci la tramitació, deixant per a properes aprovacions la incorporació d'esmenes. Es va aprovar amb onze vots a favor i vuit abstencions.

L'alcaldessa, Marta Felip, va posar de manifest que s'ha estat treballant en aquesta eina durant gairebé dos anys i que «ha de suposar un canvi en la distribució de les activitats privada sobre l'espai públic, sobretot, però també d'altres tipus de millora de l'accessibilitat i d'ordenació d'aquest espai públic en general». Va recordar que és una aprovació inicial que requereix d'una tramitació i un període transitori de sis mesos per a la seva aplicació. Felip va deixar clar que suposarà un canvi important en l'ordenació dels elements que ocupen la via pública, no només terrasses. L'eina que ara ha d'ordenar sobretot les terrasses es va començar a treballar el 13 de juny de 2014 quan es va constituir la Comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'avantprojecte de l'Ordenança municipal reguladora de les autoritzacions de terrases i el seu mobiliari auxiliar dels establiments d'hosteleria i similars de Figueres. Des de llavors s'espera cada estiu que es pugui disposar d'aquesta normativa que l'agost de 2016 es va acordar que regulés no només l'ocupació sinó el mobiliari auxiliar i tota l'ocupació de la via pública vinculada a establiments comercials.

Sensació d'anarquia

«Ja era hora que arribés aquest text», deia el regidor de Cs, Héctor Amelló, el primer a intervenir al darrer ple municipal recordant les nombroses aturades. «No pensavem mai que arribés al plenari», afegia més tard la regidora del PP, Maria Àngels Olmedo, que va apuntar que es demanava des de la legislatura 2007-2011. «Veure per creure», deia la regidora d'ERC, Agnès Lladó.

Per a Cs era imprescindible tenir uns criteris objectius «perquè fins ara el que ens hem trobat», deia, són «infinitat de queixes tant per part dels empresaris que els donava la sensació que hi havia decisions arbitràries i no sabien a quina normativa atendre's». A més, hi havia queixes dels ciutadans pel «poc ordre de les terrasses, ocupació de l'espai públic i la sensació que teníem molts és que regnava l'anarquia». Justament la proliferació de terrasses a la ciutat dels darrers anys ha afavorit la urgència de marcar uns criteris.

Lladó va recordar que el setembre de 2015 «vam reclamar l'ordenança, vam tenir un primer compromís per al 2016 i després per al 2017 i l'aconseguim al minut de descompte del 2018». Tot i això, va manifestar que donarien el vot a l'ordenança per possibilitat que es comenci la tramitació. En la mateixa línia es va manifestar el regidor del PSC, Pere Casellas.

Des de la CUP, Aleix Jiménez va apuntar algun aspecte a tenir en compte com la necessitat de controls per part de la Guàrdia Urbana o que l'acumulació de faltes lleus es consideri faltra greu. Per part de Compromís d'Esquerres, el regidor Òscar Vergés va començar manifestant que «en primer lloc, crec que és de rebut demanar disculpes perquè al ple de maig vaig deixar anar que no tenien els nassos de portar-la a aprovació». Els reiterats incompliments per part del govern feien témer que aquest estiu es repetís la maniobra de cada any d'ajornar l'ordenança.