El castell de la Trinitat de Roses va ser dissenyat com «una autèntica màquina de guerra» per protegir el port de Roses i resistir al màxim l'impacte de projectils d'artilleria. El 1808 va patir el darrer setge contra les tropes napoleòniques, que en van ensorrar una gran part. Entre 2002 i 2010 va renéixer amb una reconstrucció i ara l'Ajuntament de Roses invertirà 623.000 euros per fer reviure les batalles, la vida i la història rosinca.

El castell es va construir entre 1544 i 1546 i és obra de l'enginyer de la corona d'Aragó Luis Pizaño, enginyer de Carles I i que esdevingué Capità General d'Artilleria. Ho va fer en un turonet davant la costa. De la mateixa manera que la Ciutadella, va ser concebut per defensar de múltiples batalles la població en una època entre el segle XVI i XVIII d'enfrontament entre l'imperi Hispànic i França.

La fortificació es pot visitar però els espais estan buits. Es convertirà en un museu que permeti recórrer el passat de forma didàctica.

L'Ajuntament va aprovar en un ple al juny una modificació de crèdit per destinar una part del romanent de tresoreria per a museïtzar el castell i, en una junta de govern posterior, el Projecte exectiu de museografia didàctica de continguts.

El regidor del govern Marc Danés va defensar la importància de la inversió perquè «ara tenim una armadura que costa d'explicar i un cop fet això l'any vinent serà més fàcil».

Un port refugi i una emboscada

Els redactors del projecte plantegen mostrar les característiques del Castell i les batalles que es van lliurar. S'explicarà també que és una de les fortificacions militars de l'època i dels Pirineus. I es contextualitza en la història de Roses vinculada al seu port, un element clau. Se'l considera un «enclavament geoestratègic de primer ordre» que la Ciutadella i el Castell van defensar.

El port natural està a recer dels vents i corrents. En temps antics, «quan superar el cap de Creus podia ser problemàtic, i més en cas de tempestes o de tramuntana», s'explica al projecte, era un refugi. El centenar de vaixells enfonsats en donen testimoni. Però servia de punt de referència des del VIII aC fins a l'època medieval per derrotar els enemics que hi arribaven. En època moderna va ser quan es va fortificar amb les grans construccions militars renaixentistes, la Ciutadella i el castell.

Des del castell «les peces més poderoses, les colobrines, disparaven munició rígida -bales de ferro de 7 quilos- que a distància de dos quilòmetres podien, per tant, amenaçar qualsevol vaixell que s'acostés al port». Són detalls que s'explicaran de l'època dels enginyers i de les noves armes de foc que «estaven canviant el món».

Combats a la badia

El lloc va ser objecte de pugnes i batalles durant la Guerra de Separació, la de Successió i la del Francès. També de la pirateria barbaresca (XVI al XVIII), pirates de la costa nord-africana sota l'empara dels turcs.

El Museu situarà el visitant en aquest context per endinsar-lo al castell, a la seva història i a la de Roses.

El projecte preveu la creació de cinc espais. A la planta baixa es parlaria de Roses i la importància del seu port i, en un segon espai, del Temps d'artilleria i les fortaleses (importància dels enginyers militars i els canvis en l'armament).

A la primera planta hi haurà tres espais més. «L'hegemonia de les armes de foc. Una màquina de Guerra», per explicar les característiques constructives, el tipus d'armament o les funcions.

El quart espai estaria dedicat a «Soldats i Batalles» per fer reviure els diferents tipus de tropes, ocupacions o cerimònies. Tindran un paper important els que van participar als darrers combats de 1808, la infanteria britànica, els miquelets Catalans, la infanteria italiana i francesa de Napoleó.

A Roses hi havia una companyia fixa amb quatre oficials, quatre sergents, setze caporals i 120 soldats.

Finalment, el darrer apartat es dedicarà a les persones que sovintejaven la fortalesa, la vida quotidiana dels soldats -amb un llit i un calaix per a la roba-, els costums, els jocs, distraccions, supersticions o la convivència.

S'ha previst una museïtzació singular, com consideren els autors que va ser la reconstrucció que en va modificar l'estructura original. I es farà amb plafons, material audiovisual, recreacions en 3D i reproduccions de material autèntic perquè el visitant es capbussi en la història dels darrers segles.