05 de setembre de 2018
05.09.2018

L'Audičncia de Girona ordena investigar si l'alcaldessa Roses va facilitar tŕcitament l'1-O

La sala creu que Montse MIndan no va desobeir en aprovar un decret de suport a l'u d'octubre

05.09.2018 | 14:06
L'Audičncia de Girona ordena investigar si l'alcaldessa Roses va facilitar tŕcitament l'1-O

L'Audiència de Girona creu que l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, no va desobeir en aprovar un decret de suport a l'1-O, perquè va ser una mera "declaració política" sense contingut executiu, si bé ha ordenat investigar si va permetre de forma "tàcita" l'ús de locals municipals per a la votació.

En un acte, avançat avui pel diari El Punt Avui i a què ha tingut accés Efe, la secció tercera de l'Audiència de Girona ha revocat la decisió del jutjat d'instrucció número 1 de Figueres (Alt Empordà) i, a instàncies de la Fiscalia, ha ordenat reobrir la investigació per desobediència a l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, per suposada "omissió" a l'hora de complir el mandat judicial de no facilitar la logística de l'1-O.

La sala reconeix que no consta cap ordre expressa per part de l'Ajuntament de Roses per a la utilització en la votació de l'1-O dels locals de titularitat municipal, però apunta que cal establir "si aquest ús es va consentir o va venir permès de forma tàcita per la investigada (l'alcaldessa), cosa que, per descomptat, permetria integrar el tipus (delicte) de desobediència".

"El delicte de desobediència no requereix -a diferència d'allò establert en la resolució recorreguda (per la Fiscalia, sobre l'arxiu de la causa oberta a l'alcaldessa)- d'un comportament actiu, sinó que la voluntat d'incompliment del mandat legítim de no fer, pot evidenciar-se a través d'un comportament d'omissió", subratlla l'Audiència.

Per contra, l'Audiència coincideix amb l'instructor i avala que no s'investigui l'alcaldessa pel decret d'alcaldia que va aprovar el 7 de setembre del 2017, en suport al referèndum que s'havia convocat per a l'1-O després de l'aprovació al Parlament de la Llei del Referèndum.

L'Audiència detalla que l'alcaldessa va signar el decret quan encara no se li havia notificat l'advertència a tots els alcaldes de Catalunya, a través de la Delegació del Govern, perquè s'abstinguessin de donar suport a l'1-O després de la resolució del Tribunal Constitucional que prohibia la votació.

Això no obstant, precisa que la falta de la comunicació de l'advertència no és obstacle perquè se la pogués investigar per aquest decret, ja que el ball de dates suposa una "reducció fenomenològica d'allò que hagi passat", ja que "la inconstitucionalitat del procés iniciat és de notori i públic coneixement".

"Resultaria un sense sentit o una absurditat, si es prefereix, afirmar que la investigada, alcaldessa de la població de Roses, ho desconeixia, més atenent que ja han existit condemnes per desobediència -cas Homs-, així com el tens debat parlamentari dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, que va atorgar més publicitat i coneixement públic, si és possible, al procés", ressalta l'Audiència.

El tribunal puntualitza que la seva decisió de rebutjar que s'investigui l'alcaldessa pel decret no es basa en la falta d'advertència de les conseqüències legals d'impulsar-lo, sinó perquè es va tractar d'una "declaració política, sense contingut normatiu o executiu".

"Resultaria indiferent el moment en què s'hagués efectuat la notificació i requeriment que establia la providència del Tribunal Constitucional", apunta.

Per aquest motiu, sosté que la investigació s'ha de centrar a determinar si l'alcaldessa va posar a disposició de la celebració de l'1-O els locals de titularitat municipal o ho va permetre, "ja que això sí suposaria un acte executiu de rellevància jurídica, que a més podria considerar-se una materialització de la declaració d'intencions o voluntat política que s'establia en el decret".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook