El Servei Meteorològic de Catalunya ha qualificat aquest estiu de càlid a la major part del país, només amb algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on la temperatura mitjana ha resultat propera a la mitjana climàtica. Les anomalies han estat més marcades al litoral i prelitoral, on tots tres mesos han estat clarament càlids, però especialment a l’agost, quan s’han produït calorades que han afectat particularment aquests indrets.

Les anomalies més altes, amb temperatures que han assolit més de 2,5 graus per damunt les mitjanes, s'han situat a les comarques del litoral i prelitoral, especialment a l’Alt Empordà i a la mateixa ciutat de Barcelona (Barcelonès), però també a punts del Vallès Oriental, Baix Llobregat, Baix Camp i Baix Ebre. A 13 de les 69 estacions gestionades pel Servei Meteorològic amb més de 20 anys de dades ha estat el segon estiu més càlid, totes elles ubicades al litoral i prelitoral.

A l'hora d'analitzar els observatoris amb més de 100 anys de dades, a l’Observatori de l’Ebre (amb registres des de 1905), l’estiu del 2018 ha estat el segon més càlid de tota la sèrie, per darrere del 2003, amb una temperatura mitjana de 27,2 °C. També a l’Observatori Fabra, amb registres des de 1914, ha estat el tercer estiu més càlid de la sèrie, amb una temperatura mitjana de 24,2 °C, igualant al valor de 2015 i darrere dels càlids 2003, 2009.

Pel que fa a les sèries històriques disponibles, que s’inicien l’any 1950, a Figueres - Cabanes (Alt Empordà), aquest estiu ha estat el segon més càlid d’almenys els darrers 69 anys.

L'agost és el mes què més ha contribuït en aquest balanç final de l’estiu. Si bé en alguns punts del Pirineu i Prepirineu l’agost ha estat normal, el mes ha resultat càlid gairebé tot el país, en especial al litoral i prelitoral, on ha arribat a ser puntualment molt càlid.

El caràcter marcadament càlid d’aquest s’explica per la presència d’una falca anticiclònica amb arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica els primers dies del mes, produint l’episodi de calor més destacat de tot l’estiu, en especial al litoral i prelitoral.

Malgrat que a l’interior de Catalunya no va ser un episodi de calor excepcional, en alguns d’aquests sectors litorals va ser la calorada més destacada des de l’agost de 2003, amb una temperatura mínima que va fregar els 30 °C a la mateixa ciutat de Barcelona i àrees de l’Empordà, i amb una temperatura màxima al voltant dels 40 °C els dies 4 i 5, tant a l’interior com al litoral.

Pluges irregulars

Per la seva banda, les pluges han presentat una distribució ben contrastada, amb àrees plujoses i seques, a diferència dels darrers dos estius, quan gairebé tot el territori va tenir dèficit de precipitació. Les àrees que es poden qualificar de plujoses es concentren sobretot al quadrant nord-est, litoral Central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu. En alguns d’aquests sectors ha estat l’estiu més plujós de les darreres dècades.

A Ponent, prelitoral Sud, delta de l’Ebre, extrem nord del litoral i prelitoral central, litoral nord, i de forma més puntual punts de la Catalunya Central i Pirineu i Prepirineu, l’estació ha estat seca. I en alguns indrets de la Ribera d’Ebre, i de forma més local a la Conca de Barberà, Priorat o Pla d’Urgell l’estiu es pot qualificar de molt sec (quantitats recollides inferiors al 30% de la mitjana climàtica).

En dues de les 56 estacions amb més de 20 anys de dades, l’estiu ha estat el segon més sec, són les d'Ascó (Ribera d’Ebre) i Aitona (Segrià).

El Servei Meteorològic indica que la distribució irregular de dies de tempesta mostra la gran irregularitat pròpia de l’estació, amb uns mesos de juny, juliol i agost en què el pas de diverses pertorbacions va comportar nombrosos episodis tempestuosos, el més destacat el del 9 d’agost, amb 5.759 llamps núvol-terra, el nombre de llamps més elevat des del 14 de setembre de 2014.

Gairebé tot el país ha presentat una anomalia positiva, especialment el Pirineu, on s’ha arribat a més de deu dies de tempesta respecte de la mitjana corresponent, i el Prepirineu i Catalunya Central. La resta d’àrees presenten una anomalia més discreta, entorn dels més de tres dies de tempesta del que és habitual a la franja litoral nord i fins a 2 dies més a la resta. L’excepció es troba a la Ribera d’Ebre, on fins i tot hi ha valors negatius.