El Museu de l'Empordà segueix renovant-se amb l'objectiu de millorar la participació i la connexió amb el públic. Per fer-ho, ha impulsat el Pla de Comunicació i l'Estratègia Digital, que passa per renovar la imatge corporativa, obrir nous perfils a les xarxes socials i la digitalització de deu obres d'art que seran consultables des de l'aplicació Second Canvas.

El naixement de la imatge corporativa és la novetat més visible, ja que estarà present en els elements publicitaris i informatius del museu. «Anteriorment, l'equipament només comptava amb un logotip», recorda el director Eduard Bech, i la creació d'una imatge corporativa és el resultat de la implantació del pla de comunicació.

«Volem connectar amb el públic, que ens identifiqui clarament i senti el Museu com a propi», explica Eduard Bech, que assenyala que la creació de la imatge corporativa ha de fer «que la gent ens vagi coneguent». La imatge elaborada per dissenyadors converteix l'«M» i l'«E» en un símbol abstracte format per tres càpsules horitzonals i tres de verticals. La tecnologia s'ha convertit en un aspecte «important» del museu, assenyala Bech, i paral·lelament s'han posat en funcionament dos nous perfils a les xarxes socials: Twitter i Instagram. A Facebook ja fa temps que hi són presents i seran gestionats pel mateix personal del museu.

Digitalització d'obres

El Museu de l'Empordà també digitalitzarà les seves deu obres «més representatives» perquè siguin consultables a través de l'aplicació mòbil Second Canvas, en la qual participen més de cent museus d'arreu del món, entre els quals hi ha el MNAC, el Museu d'Art de Girona, el Thyssen o el Prado.

El sistema de digitalització de les obres en super alta resolució permetrà observar fins el mínim detall de les peces. S'han escollit set pintures de l'escola empordanesa i es crea un fil narratiu que les uneix partint del quadre d'un Sant Narcís de Salvador Dalí, seguint amb Ángeles Santos, Bartomeu Massot, Ramon Reig, Marià Baig, Josep Blanquet o Àngels Planells. De la pintura catalana, s'han triat obres de Lluís Masriera, Joaquim Sunyer i Isidre Nonell. L'aplicació es podrà descarregar gratuïtament i estaran disponibles en català i en anglès.

«Creiem que pot donar una projecció important al museu i que a través de la tecnologia podrem ser presents al territori i més enllà», subratlla el director del centre museístic. La digitalització es financia amb fons europeus. El proper pas per consolidar la integració tecnològica del Museu de l'Empordà serà la creació de la pàgina web, que actualment està inactiva. El director de l'equipament va explicar que ja s'hi està treballant i que preveuen que entre finals del 2018 i principis del 2019 estigui activa.

L'alcaldessa Marta Felip ha destacat la importància de la renovació del museu: «ja no es concep només físicament, sinó que ha d'oferir la possibilitat de veure'l abans de visitar-lo».

Marxandatge i botiga

El museu, a més, preveu obrir una línia de marxandatge amb la imatge corporativa, la qual cosa es vincularia amb la instal·lació d'una botiga dins del propi centre museístic. Se situaria a l'entrada.

Paral·lelament s'està treballant en el Museu Empordà Lab, un projecte educatiu que busca donar-li visibilitat i popularitat. La iniciativa vol atraure nous públics i ja estan treballant en el proper projecte. Estarà vinculat a la comunicació i hi intervindran la Universitat Pompeu Fabra i una empresa.