16 de setembre de 2018
16.09.2018

El Castell de Sant Ferran vol ser patrimoni de la Unesco

El projecte, de moment, no ha traspassat els despatxos del Castell

16.09.2018 | 06:00
El Castell de Sant Ferran vol ser patrimoni de la Unesco

Considerada la fortalesa baluardada més gran d'Europa i el major monument de Catalunya, el Castell de Sant Ferran (s.XVIII), a Figueres, està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. La seva monumentalitat l'ha convertit en escenari de pel·lícules com El Perfum o Tirant lo Blanc, però ara vol fer un pas endavant: iniciar la carrera per convertir-se en Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

El projecte, de moment, no ha traspassat els despatxos del Castell i es vol aprofitar la celebració del Congrés Internacional de Patrimoni Fortificat ICOFORT per començar a marcar el terreny. L'organisme forma part de la Unesco i està integrat per un comitè d'experts i científics.

«Volem iniciar els contactes en aquestes jornades perquè d'aquí un temps declarin el castell Patrimoni de la Humanitat», explica el director de la fortificació, Jesús Heras. Una carrera que, segons ell, s'hauria d'haver fet «ja fa molts anys». És conscient que el procés és llarg, però es mostra optimista. I és que la proposta de la candidatura haurà de comptar amb la complicitat i suport tant de les administracions municipals com de les autonòmiques i estatals. «Sense elles no es podrà fer res», insisteix.


El castell acollirà el congrés entre el 14 i el 17 de novembre, gràcies a la mediació de l'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc, i s'aprofitarà la presència de representants de la Unesco, càrrecs polítics i experts per traslladar la proposta. Si la fortificació aconseguís la catalogació, rebria el patrocini i la protecció de l'ens.

Però la gran assignatura pendent és el reconeixement de la ciutadania. «Per què els figuerencs no senten seu el major monument que existeix a Catalunya?», es pregunta el director, Jesús Heras. Des del seu punt de vista, això és causat per la «falta d'informació i difusió» per part de la «Generalitat, l'Estat, l'Ajuntament i els mitjans de comunicació», però també pel seu estat de conservació i la «sensació d'abandó».

Els pedestals originals


La restauració d'un conjunt monumental com el del Castell, que ocupa 550.000 metres quadrats, és lenta i costosa, però aquesta complexitat no impedeix que s'impulsin diverses obres. Actualment s'està reconstruint el mur de la cortina sud que dona al fossat per a la seguretat dels visitants, i també s'instal·laran al lloc original els pedestals de l'antiga porta d'accés, anteriorment precedida per un pont llevadís. L'estructura va desaparèixer arran d'una explosió el febrer del 1939. Un cop recuperat aportarà la sensació de tancament que tenia originàriament la fortalesa de doble recinte.



Les voladures del 1939 també van malmetre el baluard de Sant Narcís -a pocs metres d'aquesta primera intervenció-, i l'objectiu és rehabilitar-lo per fer-lo visitable. «Es restaurarà la planta interior, es buidarà el polvorí (actualment ple de sorra i males herbes) i es consolidaran les ruïnes», explica. Paral·lelament es repararà l'arc de l'església del castell, malmès per un llamp, s'actuarà sobre quatre pous en mal estat de conservació i se sanejarà el camí de la plaça d'armes.

Més enllà de la restauració de la fortalesa, el seu director insisteix en la necessitat de millorar el camí d'accés, amb el paviment en mal estat i voreres «envaïdes per la vegetació», facilitar l'accés amb un bus llançadora des del centre, adequar l'aparcament i difondre'l a través dels canals institucionals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit