L'Ajuntament de Figueres ha denegat a l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la ciutat el permís per participar a l'acte de commemoració de l'1-O que Garrigàs ha organitzat per al 29 de setembre. Des del consistori al·leguen que hi ha un decret signat des de fa un any i mig on s'estableix que l'Ajuntament no cedirà ni personal ni logística per a actes «polítics» de cap tipus i que per això se'ls ha respost negativament la petició. El president de l'entitat, Josep Maria Sais, ha confirmat que no hi assistiran, però ha dit que no ho entenen.

En aquest sentit, el president ha dit que li consta que alguns dels membres hi aniran a títol individual i sense l'uniforme reglamentari. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Figueres, que depèn de la regidoria de Seguretat de l'Ajuntament, no podrà participar, doncs, a la jornada que ha organitzat Garrigàs el 29 de setembre per commemorar l'1-O, una jornada durant la qual van viure una violenta càrrega policial de la Guàrdia Civil.

El consistori de Figueres ha denegat a l'Associació de Protecció Civil el permís perquè, segons argumenten, fa un any i mig que es va signar el decret. Concretament diu que no cediran ni personal ni logística per a la celebració d'actes «polítics», i així es considera el que tindrà lloc a Garrigàs.

Des de l'entitat han confirmat que no hi assistiran, tot i que inicialment a través dels seus canals interns havien plantejat la possibilitat d'anar-hi.

El seu president, Josep Maria Sais, diu que no ho entenen i que li consta que, com a associació, no, però alguns dels membres hi aniran a títol individual i sense lluir l'uniforme. Garrigàs ha organitzat per dissabte que ve una jornada amb desenes d'activitats i actuacions per commemorar l'1-O. L'acte, promogut per la Taula Empordanesa per la Memòria de l'1 d'octubre, es farà el 29 de setembre al matí i s'allargarà fins a la matinada, i comptarà amb una recreació de l'arribada de les urnes i la intervenció policial per intentar aturar el referèndum.

Violència a Garrigàs

El petit municipi de 435 habitants es va convertir en el primer poble de l'Alt Empordà on la Guàrdia Civil va carregar contra els ciutadans que custodiaven el col·legi electoral. «Van pujar en formació, seguint el pas militar, i ens van agredir sense dialogar», explicava l'endemà un dels diversos veïns que van acabar ferits a conseqüència dels cops propinats pels agents.