Els propietaris del càmping Illa Mateua de l'Escala que va allotjar efectius de la Guàrdia Civil per l'1-O asseguren que ho tornarien a fer. Aquest establiment va rebre diversos agents el 24 d'octubre, que fins llavors estaven allotjats en d'altres punts com la base militar de Sant Climent Sescebes.

L'adjunta a direcció, Eva Trias, admet que van viure moments "complicats" sobretot pel rebuig que va provocar la seva decisió però molt especialment per les concentracions que es van fer a les portes de les instal·lacions i les pintades i amenaces que van rebre.

Trias insisteix que es van limitar a fer la seva feina que és "treballar" i que, un any després, han vist que la majoria de clients ho van entendre. "Potser alguna família ha deixat de venir per això però són casos comptats", remarca.

A l'Alt Empordà, dos establiments turístics van allotjar efectius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola durant el dispositiu de previ i posterior a l'1-O. Un d'ells va ser l'hotel Travé de Figueres, que va fer marxar els policies arran de les càrregues registrades el dia del referèndum i que ha declinat fer declaracions.

L'altre va ser el càmping Illa Mateua de l'Escala. L'equipament va rebre diversos efectius de la Guàrdia Civil en diferents torns -tot i que no n'han volgut concretar la xifra- a partir del 24 d'octubre. Els últims van marxar del complex el 28 de desembre.

Les instal·lacions ja havien tancat portes després de la temporada d'estiu però els seus responsables van decidir reobrir-lo després que una agència de viatges s'hi posés en contacte i els fes la proposta.

L'adjunta a direcció del càmping, Eva Trias, diu que ho van fer perquè van veure-hi una oportunitat empresarial i que, fent la valoració un any després dels fets, ho repetirien. "Si haguéssim de tornar-ho a fer, ho faríem, perquè no vam fer res mal fet i nosaltres hem de treballar", insisteix.

La decisió, però, va provocar un fort rebuig i diverses persones es van concentrar a les portes de l'establiment durant els primers dies per protestar. Vist des de la distància, diu que van ser moments "durs i complicats". "Hi havia poca gent que entengués el que estàvem fent", afirma. Al seu entendre, però, només feien la seva feina: "Allotjar gent i treballar sense mirar qui és ni d'on ve".

"Amb el temps hem anat veient que tenien el seu dret i que va ser un fet puntual però el problema és quan tot es complica i passen coses que saben més greu", insisteix. Es refereix a les pintades que van aparèixer als murs del recinte i a les trucades d'amenaça que van rebre. Als escrits, s'hi podia llegir 'Millo t'esperem', 'Zoido fill de puta!!!' o 'Ni oblit ni perdó!! . Davant d'aquesta situació, van decidir presentar denúncia. El cas està als jutjats i Trias ha avançat que pel què fa a les pintades, ja els han demanat que els facin arribar un pressupost de les despeses per reparar els desperfectes.

Una temporada "normal"

"La nostra sorpresa ha estat que el públic que tenim s'ho ha agafat bé. Fins i tot, aquest estiu passejant per les parcel·les podies veure estelades i gent que posava la seva bandera francesa. Tothom ha pogut conviure com s'havia fet sempre", remarca.

Fent balanç, diu, "et quedes amb allò positiu i veus que encara hi ha molta gent amb sentit comú i respectuosa".

Pel què fa a les conseqüències que la decisió ha tingut sobre el negoci, Trias assegura que ha estat una temporada normal, amb tendència a la baixa com ha passat a la resta del territori. "Nosaltres l'únic que hem notat és que potser alguna família ha deixat de venir per aquest tema en concret i ens ho ha fet saber però són poquíssims casos", insisteix.

Una exhibició militar polèmica

Aquesta no és la primera vegada que l'establiment és objecte de crítiques. El mes de juliol de l'any passat, el càmping va promoure una exhibició amb agents de la Guàrdia Civil i de l'Exèrcit simulant una assalt a la línia de costa. Els efectius, que anaven armats, es van llençar a l'aigua amb les llanxes en marxa i van pujar a l'Illa Mateua. Després van baixar fent ràpel i, finalment, van accedir a les instal·lacions del càmping.

La intervenció va generar una forta polèmica que va acabar amb la dimissió del seu propietari i regidor a l'oposició de l'Ajuntament de l'Escala, Martí Guillem.