07 de octubre de 2018
07.10.2018
Diari de Girona

Repensant el futur econòmic i social de l'Empordà

Els exalcaldes de Figueres Marià Lorca i Joan Armangué van ser els encarregats de presentar la diagnosi de la jornada de l'Institut d'Estudis Empordanesos

07.10.2018 | 00:02
Armangué i Lorca, durant la benvinguda a les jornades.

La crisi econòmica del 2008 va posar punt i final a anys de bonança econòmica a Figueres i la comarca, ocasionant l'augment de pobresa i desigualtats socials. Amb l'objectiu de trobar solucions compartides per redirigir l'economia local comarcal, l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE) va celebrar dissabte les jornades Repensem l'Empordà.

El programa es va iniciar amb una diagnosi inicial, un punt de partida que volia fugir de les «anàlisis fatalistes» i que buscava «generar consciència» per després endinsar-se en les estratègies de futur, explicava la presidenta de l'IEE, Anna Maria Puig. Els encarregats de plantejar aquest punt inicial de les jornades van ser dos exalcaldes de Figueres: Marià Lorca (1983-1995), actualment president de Càrites; i el també economista Joan Armangué (1995-2007).

L'economia empordanesa ha començat a millorar «tímidament» i des del 2013 ja s'han notat signes positius en l'evolució del PIB, explicava Armangué. L'economia, doncs, creix, però aquesta millora no s'ha traduït en un increment de la renda familiar, sinó que paral·lelament han crescut les desigualtats socials. «El 2015, la renda familiar disponible a l'Empordà és un 24% inferior a la catalana», insisteix l'exalcalde. A més, un altre indicador és l'augment de les prestacions socials.

Però la dada «més alarmant» per Armangué és la taxa d'escolarització als 17 anys. «A Figueres, 4 de cada 10 alumnes abandonen els estudis als 17 anys i això representa un elevat nombre de persones que accedeixen al mercat de treball sense qualificació», insisteix. I és que un dels principals mals de la comarca és la forta dependència del sector serveis, que ofereix treballs poc qualificats.

Tot plegat ha derivat en l'exclusió social, que «va més enllà de les pròpies mancances materials», tal com va assenyalar Lorca. I és que respon a «carències educatives, sanitàries, laborals i de gènere». Les solucions han de ser transversals i passen per «reinventar-nos», van coincidir ambdós exalcaldes.

Durant la sessió també hi va haver espai per a l'autocrítica, ja que els mandats de Lorca i Armangué sumen prop de 25 anys. Malgrat les diferències polítiques, ambdós van coincidir en la necessitat d'impulsar canvis que permetin renovar el teixit comercial, però també la necessitat de trobar un projecte comú tant per al govern local com per a l'oposició. «Figueres té possibilitats de créixer», deia Lorca, mentre que Armangué apel·lava al «consens i l'esperit d'unitat». Armangué també va proposar concretament diversificar el model productiu, l'enfortiment del lideratge publicoprivat i la declaració de la Reserva de la Biosfera de la Costa Brava.

El programa incloïa també una quinzena d'experts que van plantejar les estratègies de futur de diverses àrees temàtiques: educació, mercat de treball, urbanisme i medi ambient i innovació tecnològica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit